GUERRES FAMILIARS (Regio7 28/10/21)

De tant en tant ocupen bon espai a la premsa les guerres familiars. Properes són les dels Font (Bon Preu), Gimeno-Álvarez (Corte Ingles) , Álvarez (Eulen) i Gullón, entre d’altres. La majoria de les famílies empresàries són partidàries del perfil baix i rentar a casa la roba bruta, però els mitjans de comunicació tenen bons titulars, i amplifiquen els conflictes. Les parts ho poden utilitzar com a mitja de pressió. El que diu la premsa pot ser pres com a realitat.

Igual que podem aprendre de les nombroses històries d’èxit, també podem fer-ho de les guerres familiars. Hi ha un llibre molt recomanable, «Guerres Familiars», de Gordon & Nicholson, esgotat en espanyol, encara disponible en angles (Family Wars), que ens parla dels Ford, Watson (IBM), Dassler (Adidas/Puma), Batta, i Guiness , entre d’altres. El teatre grec i el shakespearià ens donen també molts exemples de guerres familiars.

«A totes les cases couen faves, i a casa a calderades». El concepte de família es fonamenta a totes les empreses; i a totes hi ha guerres, siguin de propietat familiar o no. Una família pot estar en guerra sense necessitat d’empresa, els lligams de sang no impedeixin les disputes; Caín va matar al seu germà Abel sense tenir cap negoci en comú. Les guerres familiars mai són agradables; però si a més a més hi ha empresa afegida les conseqüències poden ser més greus per a la família i per a tercers. A les guerres familiars les emocions estan més presents.

El conflicte forma part del desenvolupament de les persones, organitzacions i societats. Sense conflicte no hi ha progrés. Mentre sigui un conflicte de contingut material o de procediment és més fàcil de gestionar que quan esdevé un conflicte d’identitat o immaterial. El risc és que els sentiments substitueixin a la raó.

La Primera Guerra Mundial va començar per l’assassinat d’un desconegut príncep a una llunyana població. I a tots els pobles es festejava la sortida de les tropes cap a una guerra que s’esperava curta i victoriosa. Una espurna pot portar a una explosió incontrolable. Les guerres comencen amb un conflicte que va escalant. Els espectadors acaben havent d’agafar partit. Els cors s’endureixen i l’energia negativa absorbeix a l’oblit i el perdó. La racionalitat és substituïda per la vendetta del «ull per ull, dent per dent».

El conflicte pot començar sota terra anar-se coent fins que fa erupció com un volca. Les arrels poden ser intra o inter generacionals. Poden ser estructurals, com les creades per la construcció de murs diferenciadors entre els que treballen i no a l’empresa familiar.

Un negoci d’èxit no immunitza contra les guerres familiars. Pot-ser la família se centra molt a treballar fort i formar per liderar l’empresa; oblidant-se de formenter la comunicació empàtica i sincera i l’orgull de pertinença, amb independència de si es treballa a l’empresa familiar o no. I aquests dos fruits sorgeixen molt després d’haver-se plantat la seva llavor, i precisen dedicació de temps de qualitat.

La causa més aparent de les guerres familiars pot haver de veure amb els diners. Potser no tant pel que fa al seu import, sinó amb relació al sentiment de justícia en la distribució. Moltes vegades darrere el conflicte s’amaguen sentiments, que pot-ser venen de la infantesa; els descendents pot-ser varen haver de competir per l’atenció dels pares. La loteria genètica també pot tenir influència, igual que els germans som físicament diferents, també ho podem ser de caràcter, fins i tot incompatibles. Els afegits també poden jugar un paper important, afegint llenya o posant-hi pau.

Una altra causa pot ser la lluita pel poder. Germans que podrien ser amics inseparables es veuen obligats a lluitar per veure qui mana, a vegades de forma propiciada per uns predecessors que poden pensar que així els enforteixen per fer front al dur món exterior. També hi ha predecessors que, com el deu Saturn, devoren als seus fills per tal de no perdre el poder. El poder és una de les formes que més transformen les personalitats.

El nepotisme, les gelosies i la falta de planificació són factors propiciadors. Algunes guerres són inevitables, l’important és gestionar la seva durada i intensitat. Els mediadors, arbitres i advocats podem ajudar a trobar una solució de continuïtat o de separació justa i viable (continuar junts és una opció, no una obligació); podem treure passió a la disputa, o poden allargar-la si viuen d’ella. Per evitar les guerres familiars el millor és tenir uns valors compartits, i practicar una comunicació freqüent i sincera.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: