L’AVI CREA, EL NET TANCA? (l’Informatiu de la construcció octubre 2021 nº118)

L’avia la crea, el fill la manté, el net la tanca. O pare treballador, fill vividor, net captaire son dites que estem acostumats a sentir en relació a l’empresa familiar. Quan el riu sona, alguna cosa porta diu un altre la dita popular, però per un altre costat del dit al fet hi ha un gran tret sentencia un altre. El empresari i banquer Manel Girona anomenava als seus nets la comissió liquidadora.

Be dites apart, quina es la realitat? Segons un estudi del IESE 2005 sobre longevitat d’empreses de més de 50 milions d’euros de facturació, sembla que las familiars tenen una vida més longeva que las no familiars. En global l’esperança de vida de una empresa a Espanya es de 12 anys; el 4% arriben a centenàries.

La immensa majoria de les empreses son familiars, per tant es lògic que la majoria de les que tanquen son familiars. Si l’avi va fundar l’empresa amb 30 anys, i va estar al front fins els 70; el fill se’n va fer càrrec amb 50 fins els 70, resulta que el net rep un negoci amb 60 anys d’antiguitat. I els negocis, al igual que les persones tenen un cicle de vida: neixen, creixen i maduren. Però tenen la capacitat de reinventar-se.

Be una qüestió clau es si el net va rebre un negoci amb futur o un regal enverinat. Va rebre un negoci que mira la futur o que viu del passat? Se ha analitzat abans de traspassar-lo si el millor es continuar, vendre o tancar? Tenen els continuadors las capacitats necessàries per fer front als reptes del futur? Tenen la voluntat realment lliure de continuar?

Se han creat las estructures i sistemes adequats al futur en quant a reptes i a lideratge? Se ha fet les podes a la propietat en cas de ser necessàries per la continuïtat de l’empresa familiar? Se ha acordat entre els continuadors els motius per continuar junts com a família empresària?

La qüestió clau potser no es tant si el negoci continua, com si la família continua sent empresària. Pot-ser el que convé es vendre o tancar l’empresa per crear una de nova. El grau de disrupció que hi h ha molts sectors (es diu que tot negoci te una bala digital online amb el seu nom) es molt alt.

Si el net ha perdut l’esperit de sacrifici del fundador, l’emprenedoria que va caracteritzar a aquest; si ha passat a viatjar en business en lloc de en turista potser mereix la culpa del tancament. Si no tenia las capacitats necessàries i voluntat real pot-ser la culpa li correspon al antecessor. En qualsevol altre cas la culpa pot-ser es de les circumstancies, tots estem en aquest mon de pas, i les empreses també.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: