Un dels reptes de la família empresària és implicar a la següent generació en la continuïtat del negoci familiar; o més aviat dit en la seva continuïtat com a família empresària, perquè pot resultar que el negocio és millor vendre’l o tancar-lo. Per què han de voler continuar sent socis els germans o cosins? Ho faran quan faltin els predecessors? Quan sorgeixin dificultats? Perquè mentre hi ha dividends els problemes es porten millor, però «quan no hi ha farina, tot és mohína».
Per estimar l’empresa familiar cal conèixer-la. En moltes ocasions a taula és l’únic lloc en el qual es reuneix tota la família, per tant pot ser un bon lloc per transmetre la història de l’empresa, el positiu i els reptes; però prestant atenció a no transmetre excessiu neguit ni preocupació. Un bon criteri pot ser el de parlar sobre el que es parlaria amb futurs parents polítics a taula. Les decisions empresarials no son tema de sobretaula, requereixen informació prèvia i capacitació dels que les prenen.
Els treballs d’estiu i les visites a instal·lacions i explicacions de directius a les noves gernacions, treballin o no a l’empresa, poden ser convenients per formar a futurs propietaris responsables. Una pràctica recomanable és portar a tota la família a visitar fires del sector afegint una mica de turisme, és una bona oportunitat per conèixer competència i el macat, i per conviure; el que pot ser molt convenient en el cas de cosins.
L’empresa ha de ser atractiva per a la nova generació. Pot-ser ha de reinventar-se de dalt a baix; recordo un client que tenia una granja intensiva de porcs i un fill ecologista. La varen vendre i començar una granja de porcs ecològica. Pot-ser la botiga ha de canviar de física a online.
Hi ha qui és partidari d’establir les normes per la següent generació amb l’esperança de governar després de mort. Però el més recomanable és ajudar a crear un clima de diàleg sincer entre els que pot-ser han de ser socis de per vida. Cada família empresària és un món, però hi ha una metodologia consistent en seguir les següents passes: acostar a la temàtica de la família empresària, a continuació determinar el model de relacions entre l’empresa i la família que es vol tenir a futur, i finalment les normes que han de regular aquestes relacions, entre les que estaran les estructures de govern oportunes. En tot aquest procés un extern pot aportar a més a més de metodologia, experiència i objectivitat, però és la mateixa família la que ha de fer el camí; l’extern és com la llevadora al part.
Per acostar a la temàtica de la família empresària, la utilització de casos escrits o audiovisuals faciliten veure amb distància i rebaixant la possible carrega emocional els principals reptes poden haver de fer front la següent generació, com poden ser: la continuïtat del negoci, la incorporació laboral, la direcció i el govern, la liquiditat, les relacions, el lideratge, la comunicació. És més fàcil veure la palla a l’ull aliè (els protagonistes del cas) que la biga al propi. Permet aflorar els diferents punts de vista, i anar-los apropant.
Determinar el model de relacions entre l’empresa i la família vol dir deixar clar que poden esperar l’una de l’altre. Que estan disposats a fer els integrants de la família per l’empresa? Que esperen d’ella? Com donaran i rebran? Pot-ser no tothom dona la mateixa resposta, però si volem continuar junts a llarg termini, haurem d’arribar a un consens.
Un cop consensuat com volem que siguin les relacions, la família empresària podrà establir les normes que les regulin en el seu cas concret, que es referiran principalment a temes de treball, poder, i diners. Normes que constitueixen el que es coneix com a Constitució o Protocol familiar, i que convé siguin consensuades i es mantinguin actualitzades. És important decidir quins seran els òrgans de govern de l’empresa i de la família, i com es resoldran els conflictes. Però l’important no és el document en si, sinó el procés d’elaboració amb un diàleg sincer.
Tot aquest procés no és «bufar i fer ampolles», requereix dedicar-li temps de qualitat, pot requerir entre tres i sis mesos. Iniciar-lo pot suposar obrir la capsa de Pandora, ben segur que pot generar alguna crisi. La generació precedent pot encetar-lo però ha de deixar que, en el seu moment, els continuadors decideixin com volen que sigui el seu futur.
Implicar-se amb l’empresa familiar no vol dir necessàriament treballar en ella; pot-ser es tracta només de ser propietari responsable.


