Hi ha qui pensa que professionalitzar l’empresa familiar consisteix a incorporar a no familiars. Professionalitzar vol dir implantar les millors pràctiques, per garantir al màxim els seus resultats i la seva continuïtat. No sempre és fàcil, els egos poden tenir molt de pes; especialment en el cas dels fundadors, li pot suposar implementar pràctiques que ell no ha necessitat per arribar fins on ho ha fet, amb gran èxit.
El primer pas és establir en claredat com han de ser les relacions entre la família i l’empresa i les normes que les regularan, el que es fa en el que es coneix com a constitució o protocol familiar. Decidint quins òrgans necessita en l’àmbit familiar i empresarial – com poden ser el consell de família, el d’administració o el comitè de direcció -, d’acord amb les seves dimensions respectives (no és el mateix una empresa d’un milió que de cent, ni una família de cinc que de cinquanta-cinc), i com fer que els seus integrants i funcionament siguin professionals. Determinant quina informació es compartirà i amb qui, començant pel pla estratègic –que no sempre està explicitat-
Una qüestió clau és la professionalització dels propietaris actuals i futurs. Els propietaris d’una empresa familiar tenen més obligacions que els d’una no familiar; no poden ser propietaris passius. Han de tenir una formació mínima en temes d’empresa i han d’estar interessats en el seguiment d’aquesta; tenint ben clara la diferència entre propietat, govern i direcció (no és el mateix ser accionista de Vueling, que pilotar un avió o dirigir el tràfic aeri).
Els externs podem ajudar en el procés de professionalització, igual que una llevadora ajuda al part, però és la família empresària la que ha de fer l’esforç, de vegades dolorós, de professionalitzar la seva empresa. El procés de professionalització s’ha de començar l’abans possible, perquè hi ha errors i imprevistos; perquè tot requereix un rodatge. La professionalització de l’empresa familiar no garanteix la seva continuïtat, però augmenta la probabilitat.


