Aquest any se celebra el 500 aniversari de les ferides rebudes per Ignasi López de Recalde el 20 de maig de 1521 a la defensa del setge de Pamplona davant del francès. Van ocasionar una reorientació total al seu projecte de vida. Pel camí de peregrinació a Terra Santa va iniciar el 25 de març de 1522 una estada de deu mesos a Manresa, on a una cova a la vorera del riu Cardener va renàixer, experimentant els fonaments del projecte que el portaria a la santedat. El 1540, amb 49 anys, funda la Companyia. Va ser part de la resposta catòlica-romana al cisma luterà. Fou canonitzat com Ignasi de Loiola el 12 de març de 1622. Varen començar sent 10 i ara són 19.126, entre els que suposo que no està comptat l’actual Papa Francesc, que va agafar el seu nom no en honor al segon de la Companyia (sant Francesc Xavier) sinó del germà dels ocells (sant Francesc d’Assis).

Que té a veure Sant Ignasi amb les empreses familiars? Les empreses i les famílies estan formades per persones, i Sant Ignasi ens ofereix un projecte de vida personal i que per tant te influencia en l’orientació de les empreses i de les famílies empresàries; ja que la seva missió, visió i valors són elements claus per superar els reptes als quals hauran de fer front en la seva continuïtat.

Després de set anys com seminarista i jesuïta, Chris Lowney el 1983 va penjar els hàbits per entrar a la banca d’inversió a JP Morgan, on va treballar disset anys. El 2003 va editar el seu primer llibre, titulat “el lideratge a l’estil dels jesuïtes” (Ed.Garnica), en el que es basa molt del següent. Perquè si bé jo vaig estudiar tot el batxillerat als jesuïtes, és de justícia recoèixer que aparentment ben poc em va quedar.

Un dels fonaments ignasians és que tots som lideres en tot moment, liderem amb “la nostra manera de procedir”. Recomanen “treballar com si l’èxit depengués del propi esforç”. Els líders són flexibles per adaptar-se al terreny sense perdre el nord; i dirigeixen amb l’exemple; això va ajudar a la Companyia a penetrar amb profunditat al món asiàtic. I això ho aconsegueixen amb quatre pilars:

I.- Autoconeixement: “ordenar la mateixa vida” pel que el Sant va desenvolupar un manual conegut com “els exercicis espirituals”. Cal fer examen “en aixecar-se, després de dinar i després de sopar”.

II.- Ingeni: “tot el món és la nostra llar”, s’ha de “viure amb un peu aixecat” per poder aprofitar les oportunitats. “Si jo construeixo, altres em seguiran” va dir sant Francesc Xavier.

III.- Amor: governar amb “tot l’amor, modèstia i caritat possibles” per tal que l’ambient sigui “més d’amor que de temor”. “L’amor s’ha de manifestar en fets més que en paraules”. “Perquè el comentari tingui efecte ajudarà molt que el corrector actuï amb gran afecte, un afecte que es pugui reconèixer”.

V.- Heroisme: concebre “grans desitjos”, sempre es pot aspirar a més: “els que desitgin distingir-se aniran més enllà”.

Va fundar una organització àgil i amb visió global, anava per feina “un home realment mortificat necessita només un quart d’hora per unir-se amb Déu en oració”. En la que l’empoderament era essencial: “l’experiència ensenya que l’home acull amb més gust i entusiasme el que ell mateix descobreix; per tant bastarà amb assenyalar amb el dit la veta de la mina i deixar que cada un escabí per si mateix”. Va dir a un dels seus seguidors “desitjo que en el futur faci vostè sense escrúpols el que el seu bon judici li digui que ha de fer d’acord amb les circumstàncies, sense tenir en compte el que diguin regles i ordenances”. Era partidari de “no rebutjar al talent ni a l’home de qualitat” amb independència del seu origen. De prendre les decisions “considerant com si estigues a punt de morir que procediment i norma voldria haver seguit””.

Tot això, i molt més, determina el que els jesuïtes anomenen “la nostra manera de procedir”; i que els va fer blanc fàcil de les lluites de poder, el que va portar a la seva dissolució papal el 1773, fins a 1814; i entre d’altres a la seva expulsió de les nostres terres per Carles III i després per la II República.

Una frase de sant Ignasi molt coneguda és la que diu: “en temps de desolació no fer mudança” que vol dir que en situacions de crisi millor no prendre decisions dràstiques, però pot-ser és quan s’han de prendre, amb consciència i seny.

Per finalitzar, una recomanació i una reflexió del sant: “assoleix l’excel·lència i comparteix-la” i “de què serveix guanyar el món, si al final perds l’ànima?”.