La continuïtat de les empreses familiars és un repte important per l’empresa, la família i la societat. De quines eines disposa la família empresària per superar-lo amb èxit?
1.- Consciència dels perills que assetgen: oblit de què el negoci ha de funcionar, confusió de propietat i capacitat, creure que l’ADN fa empresaris, incomunicació, desafecció i supèrbia.
2.- Coneixement del sistema familiar: de la història, de les relacions, interessos, mandats. La incorporació (naixements, matrimonis) i desaparició (divorcis, traspassos) d’integrants reequilibra el sistema.
3.- Diagnòstic de les fortaleses i àrees de millora internes de l’empresa i de la família; de les seves amenaces i oportunitats externes
4.- Racionalitat en la presa de decisions, sent conscients del pes de les emocions.
5.- Empatia en comprendre els legítims punts de vista. És diferent el barret de propietari, empleat o familiar; i una mateixa persona pot portar-ne de diferents.
6.- Definició del model de relacions: Què espera la família de l’empresa? Què està disposada a aportar la família a l’empresa?
7.- Constitució de la família empresària (protocol) establint les normes que han de regir les relacions entre l’empresa i la família, en temes com poden ser treball a l’empresa, repartiment de beneficis, liquiditat de participacions, o emprenedoria.
8.- Comunicació, entre la família i l’empresa, i dins de la família amb relació als temes presents i futurs de l’empresa.
9.- Planificació: un cop sabem on estem i on volem anar cal planificar com es farà el camí, amb fites, calendari, mitjans, responsables, flexibilitat i plans de contingència.
10.- Estructures, a la mida de les dimensions i característiques respectives de l’empresa i de la família. La sobretaula familiar i l’home o dona orquestra estan molt bé en les fases inicials, però a mesura que creixen empresa i família cal desenvolupar les estructures de govern adequades.
Els reptes que s’han de superar per la continuïtat de l’empresa familiar són previsibles, i les eines per superar-los conegudes. Els externs podem ajudar a fer el camí aportant eines metodològiques, experiència i informació, però és la família empresària la que ha de fer els esforços i prendre les decisions amb visió de futur; perquè és ella la que viurà amb les conseqüències.
