La família empresària té diversos reptes, el primer és el negoci. En l’empresa familiar el substantiu és empresa, familiar l’adjectiu. El negoci ha de funcionar, ha de ser rendible; i si temporalment ho ha deixat de ser ha de recuperar la senda com més aviat millor. Referent a això, recordar que mentre hi ha caixa hi ha esperança: es pot resistir, reinventar o fer retirada; la caixa és la reina.

A més de rendible, el negoci ha de tenir futur. Els vídeo clubs eren un bon negoci fins que van deixar de tenir futur. Avui dia la quantitat de canvis simultanis que poden ser disruptius posen en perill els models de negoci de més d’una empresa familiar: economia circular, robòtica, intel·ligència artificial…. L’adaptabilitat de l’empresa pot ser fonamental; o es reinventen o poden tenir mal futur. Però la reinvenció no ha de fer oblidar els fonaments: caixa i satisfacció de clients, empleats i accionistes.

Si la família desitja continuar amb el negoci aquest a més ha de ser atractiu pels continuadors. Un dels meus primers clients tenia una molt rendible explotació agropecuària porcina i només un descendent, ecologista acèrrim. Va haver de vendre el negoci. Moltes petites empreses manquen de continuïtat en la família perquè les següents generacions tenen alternatives més atractives, amb menor sacrifici de dedicació, per exemple.

Si el negoci no és rendible, no té futur o no és atractiu la família té l’opció de vendre-ho o tancar-ho si no troba comprador ni per un euro. Una opció que sovint no es té en compte és la de fusionar amb un competidor, o donar entrada a un soci extern financer o estratègic. Cal tenir sempre present que continuar és una opció no una obligació. Canviar de sector, ubicació … pot ser una decisió intel·ligent.

Tota empresa té un pla estratègic, encara que sigui inconscient. El recomanable és que estigui posat negre sobre blanc, amb objectius quantificats, fites, calendari i responsables. El pla estratègic ha de basar-se en una encertada anàlisi de les febleses i fortaleses internes i de les amenaces i oportunitats externes. Ha d’incloure la definició del model de negoci, per al que la metodologia Canvas és una bona eina. Tot pla estratègic ha d’incorporar el de relleu dels llocs clau.

El pla estratègic ha de contenir els corresponents plans de contingència pels esdeveniments d’alt impacte, com poden ser la desaparició sobtada del màxim responsable de l’empresa o els cignes negres de la nova normalitat, com han estat la Covid o la Dana. L’existència d’òrgans de govern i direcció professionalitzats i amb membres independents sol ser adequada per a ajudar a superar amb èxit aquests esdeveniments.

És important recordar en tot moment que l’èxit sostingut del negoci sol ser conseqüència del treball en equip. Una persona pot tenir una idea genial, o veure una oportunitat on uns altres no la veuen; però per a mantenir l’empresa a llarg termini sol ser necessària la implicació positiva de persones. A mesura que en negoci creix cal incorporar a externs, la seva motivació i formació són essencials. “El problema no és formar-los i que es vagin, sinó que no es formin es quedin”. Cal parar esment a la possible existència de sostres de cristall: de llocs reservats a membres de la família, que poden desincentivar als bons professionals externs. Un equip requereix algú que el lideri. Aquest lideratge “natural” en qui fongui l’empresa pot haver de planificar-se en les següents generacions.

Hem deixat clara la necessitat de rendibilitat i de caixa, però els diners és a les empreses el que l’aire a les persones; necessari per a sobreviure, però no l’únic objectiu d’existència. Els valors de l’empresa i la seva missió poden tenir un pes molt important en l’atracció i retenció de talent; un dels principals reptes de molts negocis. I també per a implicar els continuadors, un dels principals reptes de les famílies empresàries.

Que el primer repte de la família empresària sigui el negoci, i el fet que les urgències d’aquest fàcilment absorbeixen tota l’atenció, té el perill de desatendre la resta de reptes i en conseqüència posar en perill a llarg termini la continuïtat del negoci i la felicitat de la família.

Per a preservar el negoci pot ser important planificar la relació entre la família i l’empresa. El que és bo per al negoci a la llarga és el millor per a la família.