Últimament hi ha molts articles sobre el nou escenari creat per Trump amb les barreres aranzelàries, els seus desitjos expansionistes (el Canadà, Groenlàndia, Canal de Panamà), les seves idees que poden semblar de “bomber torero” com la reurbanització de Gaza i altres. Molts analistes opinen que Europa s’ha de posar les piles si vol sobreviure en un món dividit entre els EUA, la Xina i Rússia.
I que han de fer les famílies empresàries? Sembla que la immensa majoria d’elles poca influència poden tenir de manera individual per a canviar la situació (les de Elon Musk poden ser una excepció). Els esdeveniments externs formen part de les amenaces i oportunitats que ha de tenir en compte tot pla estratègic. Que siguin una cosa o una altra pot dependre del sector econòmic, de la dimensió de l’empresa o de que amb quin pas ens agafa. Per exemple, no és el mateix una granja de porcs d’àmbit local amb alt endeutament que una botiga de Zara (Inditex també és una empresa familiar!).
Diuen que cal allunyar-se dels catastrofistes, i que un optimista és un pessimista mal informat. També que si un problema té solució perquè preocupar-se? i si no la té per què preocupar-se?; però l’empresa i la família propietària han de en tot moment planificar com minimitzar els prejudicis i com maximitzar les oportunitats, recordant l’esperit dels fundadors amb un triple objectiu: crear empresa, preservar patrimoni i mantenir la felicitat familiar.
Viktor Frankl ens va demostrar que quan no podem evitar el que passa sempre podem decidir com reaccionem. I les empreses tenen tres estratègies bàsiques de reacció davant els esdeveniments: resistir, reinventar-se o retirar-se. Cal decidir quina és la més adequada pensant en el llarg termini, i assegurant que es disposa dels recursos de tota mena necessaris per a recórrer el camí. La caixa és un d’ells; mentre hi ha caixa hi ha esperança.
Decidir quina estratègia seguir és important però no suficient, a més cal planificar com dur-la a terme. Determinar qui farà que, quan i com. És millor una mala estratègia ben executada que una bona mal executada, ja que en el primer cas s’efectuaran les rectificacions oportunes.
En definitiva, les famílies empresàries han d’assumir que la incertesa continua sent una constant; que cal adaptar-se mantenint el nord a llarg termini, amb una gestió prudent dels recursos que no impedeixi assumir riscos; alguna cosa així com nedar i guardar la roba o xarrupar i bufar al mateix temps. Per a continuar sent família empresària cal no sols sobreviure, sinó també prosperar en un món en constant canvi. El difícil no és dir-ho, és fer-ho. Ànim.
