Vaig entrar al xat GPT en assabentar-me que era accessible i li vaig fer una sèrie de preguntes de “examen” sobre temes d’empresa familiar, i les seves respostes van ser més que acceptables. Em vaig anar una mica espantat dels quals se’ns venia damunt. Després ho he utilitzat en diverses ocasions com a “divertiment”: per a escriure una poesia en la qual apareguessin determinats personatges i fets, per a elaborar una proposta de programa polític a un amic que no per a de queixar-se de com està el seu municipi, etcètera.

Igual que moltes altres persones vaig començar a buscar lectures reflexives sobre els canvis que suposarà la denominada intel·ligència artificial (IA), la necessitat de regulació (hi ha qui diu que els que la sol·liciten són el lobby informàtic que arriba tard i vol guanyar temps), les conseqüències ètiques i altres temes. Després d’assistir a una sèrie de sessions sobre el tema abans de començar a preparar les classes que haig d’impartir sobre empresa familiar a ADE a la Universitat Central de Catalunya, el pròxim curs, he arribat a una sèrie de conclusions.
Ja hem assimilat de manera natural molta IA en els assistents de conducció, en les propostes de les plataformes de televisió…. però amb els xats que ens permeten interactuar entrem en una nova fase. El que el gran públic coneixem no és més que la punta de l’iceberg. El canvi és imparable. Igual que un ganivet o l’energia nuclear pot ser un gran progrés per a la humanitat o posar fi a moltes vides, tot depèn de com s’utilitzi. El que denominem Intel·ligència Artificial en realitat no pensa, sinó que respon de forma aparentment molt coherent a les qüestions que li plantegem, basant-se en la informació disponible en la xarxa. Està dissenyada per a respondre, i el que no sap s’ho pot inventar. Els humans tendim a creure’ns el que sembla lògic, coherent i està ben redactat.

Per a treure el màxim partit dels xats de IA, dels quals GPT té el privilegi de ser el primer a arribar, però hi ha molts més, és molt important ser específics en preguntar, donant la informació de context adequada evitant suposar que la té tota; repreguntar a les seves respostes demanant concreció si és necessari. Cal ser crític amb les seves respostes, que poden ser falses, encara que semblin molt veritables. A vegades pot ser oportú suggerir-li la utilització de determinades eines metodològiques. Una cosa fascinant és la seva velocitat de resposta, que pot ser més ràpida que la nostra a preguntar.

La IA acaba ja amb els becaris, respon més ràpid i millor que aquests. Els becaris hauran de pagar perquè els contractin, i les empreses que ho facin ho inclouran en les seves accions de RSC. A mi tot aquest canvi em comença a agafar ja una mica major, i els meus nets creixeran en el nou món en el qual els reptes seran uns altres, però la generació del mig és la que haurà de suar la samarreta.

El món de l’empresa consisteix en moltes ocasions a veure una oportunitat (que pot consistir en la solució d’un problema), definir-la de manera adequada, analitzar-la en equip utilitzant eines i saber explicar la solució de manera convincent. Amb la IA es pot deslligar una nova febre de l’or, en la qual molts invertiran en projectes dels quals pocs seran rendibles. És possible que es guanyin la vida millor els venedors de botes i pales que els exploradors, dels quals a més a molts se’ls menjaran els indis.

Però els que tenim responsabilitats empresarials, formatives (de fills o estudiants) o d’un altre tipus hem de plantejar-nos com aprofitar el nou canvi disruptiu. La primera reacció pot ser la de l’estruç: amagar el cap i tancar els ulls; però quan els obrim el territori potser ja és un altre. No es tracta de prohibir els ordinadors i mòbils en classe i tornar als exàmens orals, que segurament són coses que s’hauran de fer per a evitar que s’atrofiï la creativitat i interacció humana, sinó en com formar en les competències i habilitats necessàries per a treure el màxim partit a la IA. I la primera sembla que serà la de desenvolupar el sentit crític que, igual que el sentit comú, pot ser un dels menys comuns.

Fins ara la meva metodologia didàctica en la universitat es basava en el debat de casos d’empresa familiar, escrits o audiovisuals, lliurats amb una setmana d’antelació, però la IA dona resposta a tots ells millor que la mitjana dels estudiants. El gran repte del formador és que ha de conèixer i saber utilitzar les noves eines millor que els seus alumnes si vol que aquests aprenguin, entre altres coses a com utilitzar adequada i èticament la IA. Realment, tal vegada, del que es tracta és més aviat de fer judo per a aprofitar una nova força que ens supera. De moment els casos que utilitzaré seran més curts (d’una pàgina, redactats amb ajuda de IA en alguns casos) i lliurats en classe per a debatre in situ després de la seva lectura. Haig de pensar que exercicis poden realitzar els alumnes, utilitzant la IA, entre sessió i sessió. Com pot la IA ajudar a la continuïtat de les empreses com a familiars?