Henry Ford (1863-1947) va abandonar la granja familiar obsessionat pels cotxes sense cavalls, un error segons la seva família. En 1899 amb diversos amics crea una empresa automobilística de la qual es va al poc temps perquè no li deixaven experimentar; només els preocupaven les vendes. En 1901 crea la Ford Motor Company amb diversos socis. Les reunions del consell eren amb crits i cops de puny en les taules; el conflicte es va resoldre en 1906, Henry es fa amb la majoria.
Fòbic dels papers va tirar els llibres de comptabilitat: “poseu tots els diners que fem en un barril, quan arribi un carregament, fiqueu la mà en el barril i traieu el necessari per a pagar-lo”.
Es va mantenir distant dels seus germans. A un que va iniciar un negoci propi de venda de tractors Ford no li va comunicar la seva decisió de traslladar tota l’operació de tractors a Irlanda i va fer fallida.
No volia ser un ric industrial més. Volia ser un filòsof inventor, com el seu amic Edison. El salari de 5 dòlars el va convertir en una figura nacional de la nit al dia.
Als seixanta-un anys va tenir un fill extramatrimonial, al qual convidava a jugar amb els seus nets.
El seu fill Edsel (1893-1943) anava al despatx tots els dies després de l’escola. Henry deia «Si continua sent com és, algun dia aquesta companyia estarà en bones mans.». Henry opinava que la universitat era afectació, que Edsel podia aprendre tot el que mereixia ser après en la planta Ford. Quan el seu fill va complir els vint-i-un, Henry el va portar a un banc de Detroit. “Tinc dipositat aquí un milió en or per a tu”.
Els germans Dodge van prometre combatre fins al final qualsevol intent de desviar dividends cap als gegantescos projectes de construcció d’Henry, que consideraven megalomania. Henry va anunciar que dimitia com a president, van tenir cedir a la seva petició que el seu fill Edsel com el seu successor.
Des de dins es veia a la Ford com una monarquia benigna que s’anava gradualment convertint en despotisme. Henry es va desfer de tots els accionistes minoritaris; després va purgar d’aquells que van contribuir a la construcció de l’empresa, i finalment va emergir un dictador que es recolzava en uns pocs i en un culte a la personalitat.
Edsel era el president de la Ford, no pels seus propis mèrits, sinó per conveniència paterna. Estava atrapat en el paper del bon fill. El veritable poder era com el miratge. En 1917 va pensar a allistar-se, però el seu pare ho va impedir.
Quan en 1919 va néixer el seu segon fill li va posar per nom Edsel Jr., però va canviar el nom en el certificat de naixement a Benson. Però aquesta inseguretat personal que sentia Edsel respecte a si mateix en cap moment significava que dubtés del seu pare: acceptava el mite d’Henry Ford sense cap mena de qüestionament.
Edsel tenia bona aparença, però feblesa física. El seu germà Benson pràcticament cec d’un ull.
Va ser degut a la influència de Edsel que en 1922 Ford comprés l’empresa Lincoln. “El meu pare va fabricar el cotxe més popular del món, jo voldria fabricar el cotxe millor del món”. A mitjan anys 20 gràcies als esforços de Edsel els avions constituïen una important línia de productes.
Quan Edsel va acomiadar a un alt directiu aquest va anar a veure a Henry i va ser readmès. “Això va tenir com a conseqüència la suspensió de les relacions amistoses entre Edsel i el seu pare, i durant molts mesos no van tornar a parlar-se”.
Henry estava atrapat en una paradoxa de la seva pròpia elaboració. Volia que Edsel li succeís en la companyia, però no volia cedir-li el control. Semblava que hi havia una cosa calculada en la humiliació del seu fill. Quan va començar la construcció d’un nou edifici d’oficines va dir “No necessitem més espai administratiu. Si som massa, acomiada a alguns”. Va fer voltar l’excavació, deixant-la així durant algunes setmanes a mode de recordatori sobre qui era el que manava allí.
Edsel va decidir fer un seriós assalt al poder amb el suport del seu cunyat Ernest Kanzler finals de 1923. Henry va aprofitar que Edsel estava en alta mar per a acomiadar a Kanzler.
A mesura que envellia Ford se sentia cada vegada més atret per rareses de tota índole. Tenia episodis de crueltat intencionada; i una escleròtica insistència a sortir-se sempre amb la seva. Era en Edsel en qui requeia la pitjor part d’aquesta actitud. Estimava profundament al seu fill, però no podia renunciar al seu paper de pare, i, cada vegada que Edsel tractava de guanyar terreny, Henry ho llançava de nou a la dependència, contradeia capritxosament les seves decisions com a president que era, i el humiliava enfront dels altres. Edsel va acabar per encongir-se d’espatlles i repetir l’única explicació que tenia per a semblant conducta: “Bé, després de tot, el meu pare va construir aquest negoci. És cosa seva”.
En aquest primer lliurament sobre la família empresària Ford veiem com la forta personalitat d’un fundador visionari es transforma, amb el pas del temps, en un despotisme. Com el déu Saturn devora als seus fills per a evitar que li facin ombra. Ens fa plantejar qüestions com: que pesa quan el predecessor no accepta que ha passat el seu temps? Com ha d’evitar-se que el continuador quedi atrapat per l’obediència i el respecte?
