Escollir qui ajudi la família empresària a planificar el seu futur, com tota decisió important, fa recomanable analitzar alternatives i tenir clars els criteris de decisió. Requereix consens i que no es vegi com “de part” de qui fa la proposta.

S’ha de saber quin és el marc teòric que hi ha darrere de cada opció, la seva experiència i referències. El caràcter multidisciplinari de les qüestions de família empresària (negoci, fiscal, mercantil, civil, psicologia, sistèmica familiar…) i la poca experiència en la seva utilització fan que fàcilment puguin presentar-se persones amb poca visió holística o inclòs “aprenents de bruixot” que amb bona intenció poden fer més malt que bé.

El consultor de la família empresària ha d’escoltar de forma empàtica (posant-se al seu lloc) a tots els integrants d’aquesta, prestant atenció a les emocions, sense prendre partit, cercant les posicions comunes. Ha de seguir el ritme de la família, sense col·lapsar-la amb massa aportacions, i obrint la porta a què expressin els seus punts de vista. Ha d’identificar els esdeveniments, els reptes més importants i els tabús sense acceptar a ulls clucs la informació, mantenint el focus en la família com a sistema per sobre de les individualitats.

És important tenir en compte que la tasca del consultor de família empresària és com la de la llevadora en un part. Aporta experiència, informació, un altre punt de vista … El consultor ha d’ajudar a la família a localitzar els seus reptes actuals i futurs. I a generar alternatives d’actuació davant de cada un d’ells, i aportar-ne si és necessari; i ajudar a avaluar-les des de tots els punts de vista i perspectives temporals; però les decisions, i les seves conseqüències, són de la família empresària.

Des del principi s’ha de definir amb claredat quins són els límits de la col·laboració, que esperà la família i que pot aportar l’extern. La família i els seus integrants s’han de sentir còmodes en una relació de confiança.

El ritme l’ha de marcar la família empresària, i cada una tel el seu; si bé el consultor ha d’ajudar a gestionar els temps. Tan dolent potser allarga indefinidament un procés fins que es converteixi en caduc com voler collir els fruits abans que madurin. El consultor ha de ser flexible i pacient, sense perdre el nord: ajudar la família a definir i fer el seu camí en relació amb les empreses. Per això cal posar les llums llargues i tenir una visió generacional (20 anys vista).