EL MON AL 2025 (DiffusionSport 17/12/24)

Tom Standage, Editor d’El Mundo en 2025 de The Economist resumeix en l’editorial les deu tendències a observar, que es desenvolupen en les cent pàgines de l’informe que aquí resumeixo de manera personal:

1.          Trump: les repercussions de la seva victòria afectaran a tot i poden portar a una realineació geopolítica.

La retòrica electoral de canvis massius és diferent de la realitat del govern; el sistema federal delega importants poders en els estats i ciutats. Dins de dos anys pot perdre la majoria en el Congrés. Trump ha promès aranzels del 60% amb la Xina i d’un 10-20% amb la resta; el que danyaria el creixement i la inflació (augment del 13-23%), i podria no tenir el suport de tots els congressistes republicans, encara que Trump podria exercir els poders presidencials de la Covid. El programa de desregulació, i l’absurda retallada de tres trilions, reflecteix la idea que Amèrica necessita reformes per a mantenir el seu lideratge.

Si Europa vol la pau ha de preparar-se per a la guerra, però gairebé cap dels seus governs sembla preparat per a afrontar el futur. Són febles i estan distrets pels seus problemes domèstics. Putin sap que han estat incapaços d’oferir a Ucraïna suficient suport, la qual cosa pot augmentar la seva agressivitat. Trump considera l’OTAN un contracte en el qual Amèrica proporciona seguretat com un servei. L’única opció de Rússia per a mantenir-se com poder és destruir els pilars de la Unió Europea, l’OTAN i la credibilitat de les democràcies occidentals. Europa haurà de triar si acomodar-se al Kremlin o enfrontar-se. Només 2/3 dels països europeus arriben a la despesa del 2% del PIB en defensa, sense els EUA necessitarien el doble. Hauran de triar entre augmentar impostos o dèficit, i reduir despesa en salut i benestar en un entorn de baix creixement i població envellint. Reconstruir la indústria de defensa requereix anys. La defensa sense l’OTAN significa excloure a GB i Turquia a més dels EUA. Les eleccions alemanyes al febrer posaran de manifest la seva reacció davant el declivi industrial i el retorn de Trump.

Si bé nou de les vint economies de major creixement seran africanes, l’anarquia a Àfrica s’expandirà. El major desastre humanitari (Sudan) continuarà sent ignorat. Un cinturó vermell s’estendrà de l’Atlàntic al Mar Roig. França i els EUA han abandonat el Sahel.

L’escalada bèl·lica en orient mitjà pot finalitzar, però els seus efectes romandran durant decennis. Trump potser estarà més atent al Líban, d’on és un dels seus gendres. l’Aràbia Saudita reafirma la seva hostilitat cap a l’Iran. Egipte salva la seva economia gràcies a la massiva ajuda dels Emirats Àrabs.

El pacte de la Xina, Rússia (que estan reduint població), l’Iran i Corea del Nord es reforçarà. La segona guerra freda va començar amb l’arribada de Xi Jinping (2012) i la invasió de Crimea (2014), trigarà generacions a finalitzar. la Xina veu la reelecció de Trump com una mostra de decadència que pot aprofitar dividint als aliats americans i promocionant-se com a líder del sud global. La seva economia està feble, els emprenedors desil·lusionats amb l’obsessió per la seguretat i el ressorgiment de la planificació centralitzada. La frustració de Xi pot augmentar la seva agressivitat. Hi ha la percepció que Amèrica té por de deslligar el seu poder, i estrès en recursos; el seu aïllacionisme i proteccionisme determinarà les seves aliances. Restaurar el poder americà requereix inversions i aliances que pot no voler-se o poder realitzar. Una nova era nuclear, amb més països i armes, s’acosta.

2.          Clima. 2025 promet ser l’any més calorós i més fred en dècades. La geoingeniería per a reflectir els raigs solars pot reduir l’escalfament global, però no se sap amb quins efectes sobre la humanitat. La relació entre emissions i desenvolupament s’està afeblint amb l’eficient ús de l’energia. La Xina és la major productora d’energia verda (30% del total mundial) i està construint el doble d’energia solar i eòlica que la resta de món. Les seves emissions van aconseguir el màxim en 2023. La sobrecapacitat de producció de bateries Xineses esfondrarà els preus.

3.          Eleccions: els votants de tot el món esperen canvis. poden els nous líders lliurar el que prometen? poden els líders humiliats canviar?

4.          Desordres fronterers: Trump pot forçar a Ucraïna a arribar a un acord amb Rússia i donar carta blanca a Israel; però pot ser incert si Amèrica es mantindrà ferm enfront de la Xina a Taiwan o Filipines.

Forçar un acord de pau que deixi una Ucraïna feble farà que la Xina prengui nota que les promeses americanes estan buides.

l’Iran està venent petroli, principalment a la Xina.

5.          A mesura que s’intensifica el proteccionisme les empreses xineses s’expandeixen a l’estranger per a eludir les barreres. Uns aranzels del 60% podrien causar una caiguda de fins al 85% de les exportacions xineses als EUA, i una depreciació del iuan que dirigirien els productes xinesos cap a la resta del món, que es veuria obligat a respondre amb restriccions.

El bloqueig d’accés de la Xina a tecnologia en xips la porten a augmentar l’eficiència en software i posa en dubte la lleialtat de països i empreses. El comerç electrònic xinès (Shein, Temu) s’assembla cada vegada més a l’occidental; incorporen productes occidentals i estan invertint en logística. la Xina supero al Japó en 2010 com segona economia mundial; l’Índia pot superar-la en breu.

6.          Després de vèncer la inflació les economies occidentals s’enfronten al repte de reduir el dèficit i al mateix temps incrementar els pressupostos de defensa. Els aranzels americans poden obstaculitzar el creixement i realimentar la inflació. Els tipus d’interès cauran i les bosses pujaran (S&P ha augmentat més del 40% des d’octubre 23). Les matèries primeres es mantindran en la tendència actual; el cafè, taronges i cacau pujaran de preus.

7.          Envelliment: els líders mundials estan envellint, al costat de les seves poblacions. L’experiència dona saviesa; però la desacceleració física i mental és inevitable amb l’edat. Poden estar menys atents a les necessitats dels joves i més dels sèniors.

A Orient Mitjà el boom de població jove coincideix amb pocs llocs de treball, un risc d’inestabilitat. L’atur juvenil a Àfrica del nord i Orient mitja és del 25%, el doble de la mitjana global, amb unes cohorts més educades, la qual cosa augmentarà la pressió migratòria i el risc d’una nova primavera àrab (amb uns governs més conscients).

8.          Intel·ligència Artificial: les empreses encara no tenen clar com utilitzar la intel·ligència artificial (5% els EUA), encara que molts empleats (1/3) la utilitzen (en secret per a evitar més càrrega de treball o reducció d’ocupacions). Les empreses triguen a incorporar els avanços (electricitat, tractors, internet). L’atur en mínims (5% OCDE) no indica destrucció d’ocupació. Poques start-ups de IA són rentables. La IA consumeix molta energia (l’equivalent al Japó en 2026), garantir que és verd serà un repte; en 2028 s’acabarà l’estoc de nova informació de qualitat. Els principals avanços seran en medicaments i defensa (asimetria de costos i danys).

9.          Mobilitat: l’espai Schengen s’està desfilant amb nous controls fronterers, i la turisme-fòbia ressorgeix. Amèrica no serà l’únic país tractant de doblegar la immigració. Deportar a tots els immigrants il·legals reduiria un 7,4% l’economia americana amb especial incidència en agricultura i hostaleria. Els immigrants representen el 14% de la població americana, però generen el 36% de la innovació. La Covid va demostrar que es poden tancar les fronteres.

10.        Sorpreses. La tempesta solar de 1989 deixo a Quebec nous hores sense connexions; la de 2022 inutilitzo 38 satèl·lits. La de 1859 va interrompre el telègraf a Amèrica i Europa. Entre el segueixo VIII i X va haver-hi una deu vegades major. L’efecte en 2025 podria ser devastador per la dependència tecnològica; el subministrament elèctric i d’aigua podria quedar suspès, i la navegació.

Una nova pandèmia global no és qüestió de si sinó de quan i com.

Una erupció com la de Tambora al 1815 (17% de probable en aquest segle) afectaria l’agricultura, navegació i comunicacions durant anys.

Rússia pot reprendre les proves nuclears en l’espai.

Feliç 2025 !!

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: