Manel Gallés tenia un molí de farina iniciat pel seu pare en 1860, un forn i l’únic taxi de Castellterçol (Barcelona) quan en 1936 li van ser requisats i ell enviat al front republicà. El seu fill Pere (1931) volia ser arquitecte, però “el meu pare me’l llevo del cap perquè volia que l’ajudés a fer pa i havia d’obeir, i em vaig sentir molt decebut; però vist ara no va estar malament, hagués pogut ser un mal arquitecte. No em seduïa molt continuar amb el forn del meu pare, per l’esforç i dedicació total que exigia; però ell em va dir: el teu queda’t a casa fent pa, que sempre et guanyaràs la vida i no passaràs fam. Van pagar la meva formació suposo que venent pa blanc d’estraperlo”.

En els anys 60 Pere es trasllada a Badalona, va comprant altres obradors i en els 70 crea “El Moli Vell” que arriba a tenir 50 punts de venda caracteritzats per la seva gamma de producte i flexibilitat horària, que va ser dirigit molts anys per un gendre.

En 1974 entra de soci en la panificadora Marcosa, de la qual adquirirà el100% en 1980, any en què en un viatge a una fira sectorial a França descobreix el pa ultracongelat en massa crua. Pere efectuarà la innovació de passar-ho a precuinat. Segons el seu fill Jordi “el meu pare crec l’empresa a partir d’una innovació; portem la innovació en l’ADN”. Actualment, tenen 4 centres de recerca amb un pressupost total de 90 milions anuals.

En 1977 es produeix la liberalització del mercat del pa. En 1987 crea una planta per a croissants congelats. En 1988 crea Europastry amb Moli Vell i Fripan. L’ésser subministrador de Barcelona92 li dona visibilitat.

En 1994 l’entrada de capital de risc Dinamian amb 6 milions d’euros, 26% del capital, permet la construcció de la planta de Azuqueca d’Henares. Pere va dir “en participar altres socis hi ha menys problemes familiars. Les empreses familiars tendim a fer les coses de qualsevol forma, perquè l’olfacte de l’empresari és una virtut; però quan l’empresa creix, a més d’olfacte, fa falta mètode”.

En 1996 Jordi (1972, MBA per ESADE), després d’un any en “Le bon pain” i un altre en VAESA, s’incorpora a l’empresa familiar com controller de fàbrica; després passaria a director d’operacions, màrqueting i direcció general.

En 1998 el Moli Vell és demandada com a administradora en la feta fallida Barnipeix, amb un forat de 6 milions. En 1999 comencen a fabricar “Dots” per a competir amb Dònuts.En 1999 recompraria la participació de Dinamian per 12 milions. En 2000 Agrolimen aconsegueix el 50% del capital –dins d’una estratègia recomanada per McKinsey d’inversió en el sector alimentari: La sirena…- per 48 milions, però al cap de pocs mesos es recompra per 54 (una plusvàlua de 6 -12%- per als Carulla en menys d’un any). “Ens van venir a buscar, però ens casem massa ràpid i gairebé no vam tenir festeig; com a amics vam reconèixer que ens havíem equivocat”, va dir Pere. I probablement tenia raó, no és el mateix un soci amb el 20% que amb el 50% (la norma de Agrolimen); en aquest últim cas pot ser que “deixis de manar”. Diuen per aquí que l’operació es va frustrar per una diferència “mínima” quant al pagament corresponent al Moli Vell, però que la causa real podria haver estat la substitució de Carlos Palou, DG des de 1982 amb accions i una cadena de cafeteries, per un candidat proposat per Agrolimen, modificant les possibles expectatives del jove Jordi (28).Després s’anirien alternant Inveralia, Ibersuizas, Banc de Sabadell, i finalment MCH PrivateEquity en 2011 amb un 21% de participació. Cada substitució va tenir bones plusvàlues, excepte l’última que tal vegada està pressionant la sortida a Borsa perquè no se li passi l’arròs

.En 2001 s’incendia la planta, valorada en 20 milions, on fabricaven els Dots. En 2002 compra el segon operador del mercat Frida (líder en brioixeria). En 2003 es constitueix la patrimonial Galles Office, tenidora de les accions, a Holanda, per motius fiscals.

En 2007 intenten una Oferta Pública de Venda d’accions, amb una taxació de 370 milions, que és frustrada per les turbulències del mercat.En 2010 mor el fundador, després d’una llarga malaltia. Jordi és nomenat president executiu. La family office es trasllada a Barcelona per pressions d’hisenda? En 2015 venen Moli Vell i les noves marques L’Obrador i Santa Glòria;” per a centrar el focus, no podem abastar moltes coses, l’especialització és fonamental”, diu Jordi.

En 2018 el segon intent de sortida a borsa, amb un valor d’entre 900 i 1.200 milions (facturació 600 i Ebitda 95) es veu paralitzada per la crisi asiàtica. Al juny 2024 tornen a intentar-ho, però dues setmanes abans de la prevista sortida es paralitza “per a monitorar el mercat a fi d’identificar la millor finestra per a reprendre la sortida al parquet”.

A l’octubre 24 es realitza el quart intent, amb una valoració inicial de 2.000 milions d’euros, rebaixada a 1.600 m (EBITDA x 8). Amb una facturació de 1.347 milions, 69 de benefici i 205 de ebitda, 5è especialista mundial en masses congelades (50% pa, 48% brioixeria) amb clients com Dunkin Dònuts i Starbucks, quota de mercat del 27% a Espanya. Els objectius de la sortida a bossa són donar sortida al 21% del fons MCH i augmentar capital en 225 milions a fi de reduir deute (763 milions amb uns fons propis de 343). El 76% és de la família Gallés que es veuria reduït al 60% després de la dilució, i un 4% del conseller delegat Jordi Morral (li falta un 1% per a poder beneficiar-se de la fiscalitat de l’empresa familiar). El dia abans es paralitza el procés per “les condicions desfavorables del mercat, volatilitat i eleccions americanes”. Però sembla que l’Ibex està en màxims. Té influència que Puig hagi caigut a 20 euros des de la seva sortida a 24? Serà que és un negoci molt industrial i complex (22 plantes), comodity amb molta plantilla relativa?

Segons el rànquing d’El Mundo 2014, la família Gallés Gabarro és la 99a fortuna espanyola, amb 675 milions. Està formada per Glòria, la vídua de Pere, i els seus tres fills Anna (1971, crea en 2014 la fundació Andrena de defensa mediambiental), Eva (consellera de la immobiliària Metròpolis, formada pels Carulla, Suque, Rodes, Godia i Ferrero) i Jordi. Les dues germanes van treballar una temporada en els departaments d’informàtica i màrqueting de l’empresa familiar, però actualment estan replegades al consell d’administració, juntament amb el seu germà com a president executiu, el conseller delegat Jordi Morral (que havia estat el director financer abans de marxar a Pronovias i ser recuperat), el dominical de MCH i dues dones que presideixen respectivament les comissions d’auditoria i nomenaments, de majoria independent, creades amb vista a la sortida a bossa.

Aquesta història ens pot ajudar a reflexionar sobre qüestions com la importància del moment en què s’executen segons quines decisions, la diferència entre valor (teòric) i preu (el que algú està disposat a pagar), la importància de la innovació, el govern corporatiu, la planificació del relleu generacional, les aliances, el desagafo respecte al negoci inicial, i la llibertat de decisió dels continuadors, la fidelització de directius i el tàndem governo-direcció, entre altres.