Saben aquell que diu que un li diu a un altre “Escoltá, però si això el podríem resoldre discutint a colps, per què portem una hora parlant?
Comunicar és més que parlar, és un procés bidireccional, és una actitud d’empatia: d’escoltar (“no hi ha pitjor sord que el que no vol sentir”) i tractar de comprendre, d’acceptar que l’altre té part de raó; de diferenciar missatge de missatger; d’entendre més enllà de les paraules.
No és estrany que en una família hi haja fins i tot menys comunicació que en un entorn no familiar. En l’empresa familiar la comunicació pot ser més difícil que en l’empresa no familiar pel fet que són presents sentiments que poden ser molt intensos. Pot haver-hi més agressivitat, interessos ocults difícils de justificar, o por al conflicte (les ferides poden fer més mal).
Ha de parar-se atenció a la millora de la comunicació familiar. És molt normal que un gran empresari, sobretot si és el fundador, oblidi la comunicació amb i en la família. Potser només hi ha informació unidireccional. Potser per a evitar conflictes familiars no s’explica els quès, els cóms i els perques. No es consulten ni negocien els temes. No es manifesten les oposicions, no es coneixen els interessos ni les inquietuds personals. Tot això pot tindre greus conseqüències en l’empresa.
Els hàbits de comunicació “s’hereten”, “es mamen a casa”, però també es poden formar i desenvolupar. La comunicació s’aprèn practicant-la; convé crear espais de diàleg. Ajuda a crear-los el fomentar activitats conjuntes que facin habitual el compartir i l’estar junts. Per a fomentar la comunicació ha de demanar-se opinió sobre els temes fent preguntes obertes, retardant els judicis de valor sobre les respostes; i en tot cas dirigint-los al contingut no a les persones. Ull amb fer valoracions personals en públic.
Hi ha eines, com DISC, que ajuden a millorar la comunicació. Igual que l’empresa destina temps i recursos a la comunicació amb els seus clients, l’empresa familiar ha de fer-ho a la comunicació en la família propietària i entre l’empresa i la família.
Si els empresaris , i d’empreses familiars en especial, fèssim cas al Senyor Tarragona, estalviariem molts conflictes personals, seriem més productius, i més feliços també. I esperonariem la continuïtat.
Articles sempre molt interessants Sr. Tarragona. Gràcies