El segon repte de les famílies empresàries és la comunicació. Pot ser el seu taló d’Aquil·les. És més fàcil recomanar-la que realitzar-la.

És normal que un empresari d’èxit, sobretot si és el fundador, oblidi la comunicació amb i en la família. Hi ha empreses familiars que gestionen molt bé la comunicació amb els seus clients actuals i potencials i s’obliden de fer-ho amb els seus propietaris actuals i futurs. Igual que l’empresa destina temps i recursos -humans i econòmics- a la comunicació amb el mercat, han d’emprar-se en la comunicació amb la família.

Per a entendre la comunicació en l’empresa familiar és útil el concepte d’una casa amb diferents habitacions. Entre elles hi ha portes de comunicació. Cal determinar qui forma part de cada habitacle, que temes es tracten en cadascun i en quin sentit. Es pot simplement informar, recollir opinions, prendre decisions o vetar una temàtica. Ha d’establir-se normes de comunicació en cadascuna; no té perquè ser les mateixes ja que, per exemple, en la junta una acció un vot i en la família una persona un vot. Cal evitar que s’aixequin murs obstaculitzant la comunicació entre una àrea i altres. Segons un estudi de Atrevia/Iese el 76% de les famílies empresàries no tenen un pla de comunicació interfamiliar.

Hi ha familiars que s’assabenten per la premsa o un veí de fets rellevants com poden ser el llançament d’un nou producte o una reducció de plantilla. Segons un estudi de KPMG 2023 el 35% de la informació rellevant de l’empresa no es comparteix amb la família de manera transparent i a temps.

Les sobretaules familiars són un lloc molt adequat per a comunicar il·lusió i valors als continuadors, per a parlar sobre l’empresa; sobretot en família nuclear de primera generació. Però a mesura que creix la família i l’empresa no és suficient amb els menjars familiars; han d’habilitar-se els fòrums adequats per a tractar els temes d’empresa, els de família i els de família empresària. Una de les queixes més freqüents dels integrants de les famílies empresàries és la dificultat de desconnectar, l’haver de tornar a parlar de l’empresa en la barbacoa familiar del diumenge.

La comunicació en la família empresària pot analitzar-se en funció de dos eixos: amor/por i consens/discrepància. És molt fàcil l’acomodació en la fantasia d’amor-consens; o el pacte de silenci fruit del consens-por. Cal fomentar el quadrant discrepància-amor per a innovar; perquè el de discrepància-por pot portar a la destrucció.

Perquè hi hagi comunicació veritable ha d’haver-hi confiança, és a dir capacitat de mostrar les vulnerabilitats en la creença que els altres són competents, honestos i es preocupen per nosaltres, pel projecte. La confiança és com un compte corrent que s’alimenta amb cada acte o omissió; que es triga anys a construir i segons a destruir.

L’equilibri entre transparència i confidencialitat pot ser difícil. Si hi ha línies vermelles, temes tabús, han d’assenyalar-se i explicar els porques. Recordo una família empresària client que no informava els futurs accionistes, ja pares, de la situació financera de l’empresa per por de que la informació arribés a les parelles.

En les empreses és fàcil caure en lideratges paternalistes, que en el fons és tractar als altres com no adults. La sobreprotecció per a evitar conflictes pot acabar creant estructures febles enfront del món exterior. Hi ha adults que “ja s’afaiten” que continuen sent tractats com nadons de teta.

Hi ha molts cursos sobre com parlar bé en públic, i molt pocs sobre com escoltar bé. La comunicació és més que parlar, requereix de l’escolta empàtica; de la capacitat de posarnos en el lloc de l’altre, “en les seves sabates”; entenent els seus punts de vista i sentiments.

Hi ha una sèrie d’axiomes que convé tenir en compte en la comunicació: la veritat és del receptor; la responsabilitat és de l’emissor; i sempre es comunica. Per a comunicar bé cal ajornar els judicis, fer preguntes obertes i amables. El 7% de la comunicació és verbal, el 33% paraverbal i el 60% no verbal.

A vegades és recomanable la comunicació escrita, que permet una major reflexió en l’emissió, anàlisi i resposta. Finalment recomanar utilitzar eines com DISC per a conèixer els estils de comunicació i millorar-la.

La comunicació és el millor oli per a les relacions entre la família i l’empresa.