“Catalunya 2024” ha estat el focus del XIII Fòrum Femcat celebrat el passat 12 de novembre al Palau de la Música Catalana, en ocasió del XX aniversari de la fundació de “la flor i nata” de bona part de l’empresariat català, en el qual hi havia poques dones i corbates (15% de cada aprox), i al qual vaig tenir ocasió d’assistir a la sessió matinal; de la qual la premsa ha donat prou cobertura, per la qual cosa aquestes línies són un resum sui generis comentat.

La utilització del llegat com a base per a definir els valors i projectar el futur és conforme amb el caràcter de família empresària de la immensa majoria de socis. “Conèixer el passat per a entendre el present i projectar el futur”. Els valors de la fundació són: innovació i emprenedoria, internacionalització i cohesió social.

El president Oriol Guixà va iniciar la sessió compartint l’evolució 2004-24 d’una sèrie de dades catalanes com el 45% d’augment del PIB, que es converteix en una caiguda del 10% per habitant a causa de l’augment de població de sis a vuit milions, que ha passat de ser un 3% immigrant al 17%, i que es reflecteix en una caiguda del 12% del consum de les llars per habitants. Aquest empobriment perjudica la cohesió social. Les exportacions han passat de representar el 35% al 40% del PIB català. L’economia catalana s’està tercerizant, ja que la indústria ha caigut del 27% al 19% del PIB, segons diu per la falta de finançament, sistema energètic deficient, fallades en la formació professional i enfocament de l’administració pública. Això vaig poder ser la causa de la caiguda de la productivitat en un 13% respecte a la UE, que la té un 20% inferior als EUA. Es va queixar de la hipertròfia normativa contradictòria i de la falta de seu d’algun organisme internacional clau; encara que no ho comenta potser degut, en part, al procés; que entre bastidors algun assistent comenta va tenir com a conseqüència baixa de socis i inspeccions fiscals amb tints de prevaricació.

En la inauguració oficial Josep Rull (president del Parlament) va fer un elogi de Jordi Cuixart, expresident de l’Òmnium Cultural, amb qui va compartir passejades a la presó i de Muriel Casals, autora de la frase “nosaltres som el somni”. Va dir que “les arrels mil·lenàries fan bategar com a nació que pensa en gran malgrat les dificultats històriques”. Va elogiar també a Prat de la Riba, fundador de la Mancomunitat de Catalunya l’any 1914. Li vaig trobar a faltar un reconeixement de la paralització de la inversió i la tensió social ocasionada fins a l’aplicació, amb el suport del PSC, del 155. Va dir que un dels seus objectius és regular desburocratitzant. Va comentar la importància de la cultura de l’esforç, les classes mitjanes i l’ascensor social basat en la formació. Va parafrasejar a Jordi Pujol dient que la cohesió social és necessària per al futur del país. Va reclamar autoestima col·lectiva i sobirania i finançament per a poder-nos liderar. En els aplaudiments del seu discurs es va sentir un crit perdut de in-de-pen-den-cia.

En la taula rodona de competitivitat es va comentar la nova normalitat geopolítica i tecnològica conseqüència de la covid, l’IA i altres factors. La cultura empresarial americana destaca pel seu sentit econòmic, administració àgil poc intervencionista, obertura al canvi, diversitat, responsabilitat individual del propi destí, ascensor social, innovació, 24/7, lideratge pel mercat, educació en l’autoestima, flexibilitat laboral, rapidesa entre decisió i execució, productivitat (5 dies de vacances fins als 10 anys d’antiguitat), educació alineada, externalització i facilitat per a la creació i tancament d’empreses. L’IA millorarà la relació amb els clients (els call centers estan morts), la productivitat i creativitat, automatitzarà l’optimització dels processos i crearà nous productes i models de negoci. Donarà superpoders a les persones, eliminarà les activitats de poc valor i als programadors, incrementarà el temps lliure i la productivitat; donarà lloc a la renda universal. Atreu talent jove. Ha d’educar-se per a evitar el risc de ludisme. “No et llevarà el treball l’IA sinó una persona que la usi”. Cal aprendre a ballar amb ella, en 10 anys el 20% dels clients seran màquines. Es pot regular l’IA, però el mercat igual que l’aigua troba el seu camí. Que la nostra qualitat de vida porti talent està bé, però millor tenir talent que atregui empreses.

En la taula rodona sobre cohesió social es va destacar el risc causat per la immigració, la individualització i la reducció de la grandària de les llars. En 10 anys serem 9 milions de catalans (tindrem prou oferta d’habitatges?). Només el 33% amb 4 cognoms actualment. El 40% dels nascuts són de mare estrangera. És essencial aconseguir la cohesió lingüística, sembla que la de tradicions culturals serà més difícil. La generació Z desconfia dels polítics i empreses, però està compromesa amb el món. El 65% dels treballs futurs no existeixen, la qual cosa augmenta l’ansietat. Els assistents a la trobada no reflecteixen la diversitat de la població catalana; ho fan les empreses i els seus equips directius? Segons McKinsey això augmenta el 33% la rendibilitat. Les empreses són el motor per a trencar prejudicis i patrons. L’ascensor social requereix un previ aterratge social. El 33% de pobresa infantil a Catalunya és un preocupant predictor de problemes futurs. El representant del Casal del Raval va dir que “el que ve en pàtera té talent de nassos, es juga la vida”, no cal parlar de segona generació immigrant, i l’educació preescolar ha de ser gratuïta des dels zero anys per la seva importància en la formació de la persona.

En sortir del Palau em vaig trobar de front amb una botiga de “caganer.com” i això em va fer pensar.