Ha estat notícia en premsa la resolució de consulta vinculant V23390-2 a la DGT. (ull, no confondre la Direcció General de Tributs, amb la Direcció General de Trànsit !!! ), que va veure la llum el 1/12/23.
Entre els requisits perquè una empresa gaudeixi dels avantatges fiscals de ser familiar (exempció en l’impost de patrimoni i reducció del 95% en la base imposable dels de successions i donacions) estan el percentatge de propietat a títol personal (5%) o com a grup familiar (20%) i l’exercici de funcions directives efectives que suposin la principal font d’ingressos del treball, professionals o empresarials. La DGT sosté en aquesta resolució que la persona que exerceixi aquestes funcions ha de ser l’accionista individual o accionista del grup familiar (ascendents, descendents, col·laterals fins a segon grau), no bastant que sigui membre del cercle sense ser accionista.
El que ha fet la DGT és mantenir-se en el seu criteri tradicional, que va ser diguem que tombat pel Tribunal Suprem en 2016 en diferents sentències relatives a diversos supòsits. Per això ha estat recomanació tradicional dels bons assessors fiscals la cessió de part del capital al membre de la família que complirà el requisit de direcció efectiva. La llei no estableix el percentatge, i encara que teòricament bastaria amb una sola acció o participació, per allò d’evitar el reg de declaració de frau de llei, és orientativa una participació mínima de l’1%, que es pot atorgar per donació (amb bonificació en cas de coincidir amb jubilació del predecessor) o mitjançant compravenda finançada mitjançant un crèdit entre familiars sense interessos, per exemple.
Aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, alguns comentaris, sotmesos a millor criteri, sobre les funcions directives reals. L’article 5d del RD 1704/1999 diu que “es consideraran funcions de direcció, que hauran d’acreditar-se fefaentment mitjançant el corresponent contracte o nomenament, els càrrecs de: President, Director general, Gerent, Administrador, Directors de Departament, Consellers i membres del Consell d’Administració o òrgan d’administració equivalent, sempre que l’acompliment de qualsevol d’aquests càrrecs impliqui una efectiva intervenció en les decisions de l’empresa.” És important ressaltar que “haurà d’acreditar-se fefaentment mitjançant el corresponent contracte o nomenament” i que “impliqui una efectiva intervenció en les decisions de l’empresa”; no basta doncs amb ser empleat de l’empresa familiar. Referent a això una sentència del Tribunal Suprem de data 18/1/16 estableix que s’estarà a l’exercici material de funcions d’administració, amb independència de la denominació del càrrec, de la previsió estatutària i del vincle amb la societat.
També comentar que el càlcul del pes en la retribució ha d’efectuar-se a data de meritació de l’impost, que en el cas de successions és el moment de la mort del causant; el que en algun cas pot portar a sorpreses si, per exemple, existeix una prima no reportada encara.
També cal cridar l’atenció sobre les resolucions de 22/4/24 del TEAC (Tribunal Econòmic Administratiu Central) en el qual canvia els criteris sobre la neutralitat fiscal de les reestructuracions empresarials. En concret es tracta d’una constitució de societat hòlding mitjançant aportació de participacions, amb consulta vinculant prèvia favorable, que la inspecció posterior no va acceptar. La resolució ve a dir que el guany patrimonial aflorat amb l’aportació no està exempta d’IRPF. Veurem que acaba dient la justícia ordinària.
Veiem així, una vegada més, que existeix la llei, la seva interpretació per l’administració i pels tribunals. I que amb el temps aquestes poden anar variant. Convé per tant revisar de manera periòdica el compliment dels requisits per a ser empresa familiar als ulls de l’Agència Tributària, i preveure escenaris negatius en reestructuracions; ja que una de les espases de Dàmocles que pengen sobre la continuïtat de l’empresa familiar és la fiscalitat.
Per a finalitzar amb una mica de sa humor, saben *aquell que *diu? que un senyor entra en la delegació d’hisenda i preguntes “és aquí on es fa la declaració?”, i quan els respon “si”, s’agenolla i diu “no és veritat àngel d’amor que en aquesta apartada riba et revisen dels impostos la cartilla”.
