Amb 16 anys en Guillem Tachó (1912-2013) va entrar a treballar a la fàbrica d’automòbils Hispano Suiza de La Sagrera (Barcelona). El seu germà Antoni (1909-1998) va obrir al 1932 un taller de reparacions de cotxes a Manresa. Tots dos varen fer al 1950 un primer prototip de cotxe. Josep Vila, amic carnisser de Manresa, els hi proposa fer-ne un de més petit. En Maurici Perramon Font (1924-2013) suggerí la producció en cadena, i convenç al seu pare perquè posi dos milions de pessetes i cedeixi l’ús d’un local. Van començar la fabricació de cotxes amb la marca PTV, les inicials per ordre alfabètic dels socis. El model de negoci es basava en el que avui es coneix com a outsourcing kilòmetre cero. La implantació de SEAT a 1953 va acabar amb el projecte; però en lloc de tancar es varen reinventar amb les carretilles.
Maurici va tenir nou fills. Tots varen treballar als estius a l’empresa familiar. El quart com que es va decantar per treballar a Perramon i Badia, ja que havia estudiat mestria tèxtil, el pare li va donar les accions que tenia d’aquesta. Va donar el patrimoni en vida, per evitar un guirigall, seguint el criteri fos suor: l’empresa pel que la treballa.
Manuel (69) estudia ciències econòmiques i va entrar directament al departament de finances. Avui és el president del consell d’administració, i director del comitè de desenvolupament corporatiu. Jordi (66) després d’estudiar gestió d’empreses, va entrar a postvenda, perquè el pare deia que és on es coneix bé l’empresa, on es veuen els problemes. Des de 1990 viu a Madrid on va anar a muntar la delegació comercial. Xavier (60) va estudiar ciències empresarials quasi s’ha convertit en enginyer liderant el comitè del Consell d’estratègia i producte. Enric (57) va estudiar Enginyeria Tècnica Metal·lúrgica, a l’empresa centra la seva atenció en postvenda i millora continua. I és el president del consell de família.
Els Perramon el 1997 varen fer protocol familiar. En la seva elaboració i actualització no es va demanar formalment opinió als afegits, perquè ja la varen donar a cada casa. No hi ha fixada edat màxima de treball de familiars, ni de permanència al consell. No s’ha planificat postura de la família davant de l’emprenedoria de la 3ªG; “es debatrà quan passi”.
Guillem Tachó no va tenir fills, i en Antoni només un, del mateix nom, que va heretar totes les accions del pare i tiet. Antoni Tachó fill (59), professor de Gestió de talent a la Universitat UManresa (FUB), es el responsable de rrhh d’AUSA. Josep Vila no va tenir fills, i va afillar a Anna Oriol Alsina, neboda per part de la seva dona, que va rebre les seves accions. Tots dos tenen les accions en una mateixa patrimonial.
L’empresa de capital risc 3i va entrar com accionista l’any 1992. I va suposar la palanca per fer un canvi radical envers una major professionalització de l’empresa i la formalització del Consell d’Administració. Va portar a la incorporació d’un conseller delegat no familiar i que la família passés al govern de l’empresa. 3i va sortir el 2002. A conseqüència de la Gran Recessió es va escollir a la família Gràcia (Murcia) perquè a més a més de diners aportaven mentalitat industrial i eren una família empresària. Al 2022 els socis fundadors compren les accions de la família Gracia.
Arturo González va ser el primer conseller delegat no familiar. Home de gran rigor operatiu, portava les formes dures pròpies d’una multinacional com era la FORD, en la que treballava a Londres, i que xocaven amb les d’una empresa familiar tradicional; els nivells d’intel·ligència emocional eren diferents. El seu substitut, durant 15 anys, va ser fitxat mitjançant un head-hunter: en Joan Aixendri, que tenia “El Principe de Maquiavel” com a llibre de tauleta de nit. Ramon Carbonell (55) al 2007, després de liderar la venda de les empreses energètiques del grup, deixa l’empresa familiar COPCISA. Va ser contractat com a conseller delegat l’any 2015. La seva mentalitat de gestió a AUSA és “com si fos meva”, encara que és conscient que no ho és. Aconsella a les famílies empresàries que vulguin externalitzar direcció que escullin una persona que vagi bé de cap (aptitud) i cor (actitud), que més enllà de l’ebitda entengui les dinàmiques i particularitats familiars. Pel que respecta als Perramon la tercera generació són nou, d’edats entre 32 i 25 anys. Quasi tots han fet pràctiques d’estiu a AUSA. Els germans estan acostumats a consensuar, entre cosins serà potser més difícil.
