DIA DE L’EMPRESARI (Expansión 24/6/26)

Si convertim la història de la humanitat en l’escala temporal d’un any natural, comptant des de l’aparició de l’homo sapiens, l’escriptura va aparèixer el 30 de desembre a les 0:26, Jesucrist va néixer el 31 a les 23:53, Amèrica es va descobrir el 31 a les 23:57, i la desena campanada de cap d’any coincidiria amb el confinament. La bomba d’Hiroshima va caure fa dos segons.

Els canvis que estem vivint en l’actualitat (genètica, intel·ligència artificial, robòtica… ) sembla que eclipsin la invenció de la roda (26/12 a les 13:55), la impremta 29/12 a les 9:07) i la revolució industrial (1a fabrica amb vapor 29/12 a les 17:47). Aquests canvis de creixent intensitat i velocitat afecten les empreses, a les famílies, als individus i a la societat en general. Institucions i costums mil·lenaris sembla que es desfan com un terròs de sucre i són substituïdes per unes altres, en alguns casos per definir.

En molts casos ens adonem dels canvis, però nosaltres no canviem; ens aferrem al conegut. Ens convertim en observadors meravellats fins que l’angoixa s’apodera de nosaltres, tal vegada de manera inconscient, potser no per nosaltres mateixos sinó pels nostres continuadors.

El món ha evolucionat i les necessitats humanes són unes altres. Seguint la piràmide de Maslow, en gran part de la nostra societat la cerca de satisfacció de les necessitats primàries s’ha desplaçat a altres més psicològiques i transcendents. Encara que si aixequem la vista fàcilment veiem que en molts llocs del món la necessitat d’alimentació i seguretat contínua està en augment. Tornant a la nostra casa, l’escala de valors, la moral, han variat; en unes coses per a bé, i en unes altres segurament no tant. El “jo” ha guanyat pes enfront del “nosaltres” (sembla que a la Xina confuciana això no és així). La cerca constant de la satisfacció instantània de les necessitats materials paradoxalment sembla que crea insatisfacció; perquè tan aviat com es cobreix una apareix una altra nova; sembla el càstig de Sisifo a pujar eternament una roca per una muntanya.

Cal fer front a un torrent de canvis multidireccionals i imprevistos que fàcilment pot portar a la desesperació. Les decisions que funcionaven en el passat deixen de fer-lo amb una rapidesa sorprenent. La competència apareix cada dia sota nous formats, canals i solucions; sorgeixen nous models de negoci que fan obsolet l’heretat dels nostres avis. Per tot arreu sorgeix la necessitat de nous especialistes per a coses que ni comprenem.

En aquest context la figura de l’empresari adquireix una rellevància creixent. És qui enfront de la incertesa assumeix riscos i lidera, explorant nous camins de manera proactiva. Sense empresaris moltes de les necessitats de progrés i benestar social no tindrien satisfacció; ells són els qui troben aplicació real al progrés científic. Els empresaris canalitzen el talent, els recursos i la tecnologia en projectes sostenibles que creguin valor econòmic i social. És l’empresari qui pot, amb agilitat i visió, donar respostes ràpides i eficaces. L’empresari familiar té una visió a llarg termini que supera de llarg la de molts polítics.

El concepte de l’empresari centrat principalment en l’obtenció de beneficis és una simplificació de l’esquerra ideològica. Els beneficis són necessaris per a l’empresa com el respirar per a les persones; però no l’objectiu primordial dels empresaris. Aquests també busquen solucionar problemes, donar treball, deixar una petjada que els transcendeixi. Ser empresari és una responsabilitat cap als treballadors, clients, la comunitat, els accionistes i la família. La resolució de problemes, la realització d’una visió, oferir oportunitats de desenvolupament a altres persones…. Poden ser motivadors majors que l’obtenció de beneficis.

Per això el futur de la humanitat requereix reconèixer i reforçar la figura dels empresaris compromesos; ambiciosos però conscients. La història de la humanitat ens ensenya que cada avanç precisa de persones capaces de veure el futur. Avui, més que mai, els empresaris estan cridats a continuar sent protagonistes.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: