CIMENTS MOLINS (Actius 14/2/26)

Ciments Molins: cotització, govern i llibertat patrimonial

Ciments Molins, fundada el 1928, va sortir a la Borsa de Barcelona l’any 1942. El 1987, Ciments Française va entrar al capital amb un 25%, percentatge que posteriorment va arribar al 40% i que va culminar amb el llançament d’una OPA que la família va rebutjar. Després de diverses vicissituds, el 2003 la família va recomprar aquesta participació mitjançant una reducció de capital.

Amb la crisi del 2008, l’acció va caure fins als 7 euros. Al 2015, amb la incorporació de Julio Rodríguez com a primer conseller delegat no familiar, va arribar als 18 euros. Entre el 2019 i mitjans del 2024 va cotitzar pràcticament plana al voltant dels 20 euros. A data 3 de febrer de 2026 cotitza a 33,40 euros, cosa que situa la capitalització al voltant dels 2.200 milions d’euros.

Es tracta d’un valor estret, amb un volum de negociació molt reduït. Aquesta baixa liquiditat és conseqüència directa de l’elevada participació familiar, que controla aproximadament el 89% del capital, a la qual s’afegeix una autocartera propera al 5%. En aquest context, una operació relativament petita pot provocar moviments significatius en la cotització. Alguns accionistes poden considerar que el preu de mercat no reflecteix el valor econòmic real de l’empresa. En qualsevol cas, un valor amb tan poca liquiditat és, per definició, més vulnerable a distorsions.

La propietat familiar està majoritàriament agrupada en societats patrimonials, que es reparteixen aquest 89% entre tres branques: els Molins Amat (32%), els Molins López Rodó (32%) i els Molins Gil (24%). Això fa que, malgrat l’elevat nombre d’accionistes, la família actuï de facto amb una veu única.

El primer pacte de socis data de 1988, amb motiu de l’entrada de Ciments Française, i va ser pels Molins Lopez Rodo i Molins Gil. Posteriorment, part dels Molins Amat s’hi van afegir. La transmissió d’accions és lliure dins de cada branca familiar, mentre que fora d’aquest àmbit s’estableix un dret d’adquisició preferent. També es preveu el dret d’acompanyament en cas de pèrdua de la majoria del sindicat i el dret d’arrossegament, que obliga la minoria a vendre conjuntament amb la majoria.

El 2017 Ciments Molins trasllada la seva seu a Madrid. La branca Molins Amat interposa una demanda mercantil per frau de llei, acompanyada d’una campanya mediàtica. El 2024 s’anomena Marcos Cela com a nou conseller delegat i, al juny de 2025, per primer cop, el consell elegeix un president no familiar, Julio Rodríguez. També per primer cop, però, l’elecció no compta amb consens. La branca Molins Amat sembla que argumenta que aquesta presidència pot suposar una tutela excessiva sobre l’actual conseller delegat. Les altres branques podrien respondre que el president sortint, Joan Molins Amat, havia acumulat anteriorment funcions executives.

A principis de 2025, Ciments Molins anuncia la seva intenció d’adquirir una empresa portuguesa del sector per 1.400 milions d’euros. El 2018 havia deixat oberta la possibilitat de saltar al mercat continu si afrontava una operació superior als 800 milions, però finalment ha optat per finançar-la íntegrament amb deute. És cert que els tipus d’interès són baixos. Tanmateix, no parlo com a analista financer, sinó com a conseller de famílies empresàries.

Des d’aquesta perspectiva, considero que fer el salt al mercat continu augmentant el free float fins al 25% podria ser beneficiós a llarg termini per a Ciments Molins. Permetria obtenir una valoració més representativa, facilitaria liquiditat a aquells socis que vulguin sortir i, a més, el moment seria òptim: finançar parcialment una adquisició rellevant. La família ja compta amb prop de 250 integrants, alguns amb participacions indirectes molt reduïdes, que a més no compliran els requisits fiscals per beneficiar-se del règim d’empresa familiar. Les diferències d’opinió internes han estat reiterades i intenses, i és probable que l’experiència viscuda amb Ciments Française continuï actuant com a fre psicològic. Evidentment, augmentar el free float també incrementa el risc de pressió externa i d’activisme accionarial; no és casual que Puig sortís a borsa amb accions amb drets polítics limitats.

Joan Molins Amat diu que “quan la gent comença a pensar si vendre o no és com quan penses si una altra dona t’agrada més que la teva; normalment acaba malament”. Però quan una família és tan extensa, el debat ja no és només financer, sinó de govern i de llibertat patrimonial. I qui no té dret de sortida no és plenament lliure de pertinença.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: