FAMÍLIA EMPRESÀRIA: SOM UN GRUP O UN EQUIP? (DiffusionSport 7/1/25)

Els socis d’una família empresària d’entrada no els tries, sinó que te’ls trobes. Els punts de vista i interessos poden ser legítimament divergents, quan no oposats. Convé per tant tractar de definir si es tracta d’un grup o d’un equip. Tots dos estan composts per persones que es relacionen.

L’equip té uns objectius comuns ben definits, en el grup poden no ser comuns o estar mal definits. En el primer tots es dirigeixen cap a l’objectiu comú prenent-se les decisions de manera racional i participativa dins d’una estructura formal; en el segon cadascun pot anar pel seu compte, les decisions són emocionals o jeràrquiques i l’estructura és informal. En l’equip els rols estan ben definits i la responsabilitat és compartida; en el grup els rols poden ser confusos i la responsabilitat és individual. En el primer el sentit de pertinença és alt; en el segon baix. En l’equip la formació es considera prioritària; en el grup voluntària.

Un equip millora la presa de decisions, redueix els conflictes gestionant les emocions, facilita la professionalització i la continuïtat. Els llaços de sang i afectius no garanteixen que la família empresària sigui un equip. Per a aconseguir-ho fa falta planificació i compromís, respectant la llibertat de pertinença i la diferència d’opinions. Un equip no busca la uniformitat, sinó que transforma les divergències en fortaleses.

La diferència entre equip i grup es fa encara més evident davant les dificultats: mentre que l’equip s’uneix, fa pinya i busca solucions conjuntes, el grup tendeix a disgregar-se, a culpar o a evitar el conflicte. És en les crisis on es revela la veritable cohesió.

Passar de grup a equip requereix “sang, suor i llàgrimes”: crear òrgans de govern en la família i en l’empresa, acordar una constitució (protocol) familiar, formar socis professionals i obrir espais de diàleg empàtics.

En l’empresa familiar no n’hi ha prou amb compartir un cognom, cal compartir un propòsit més enllà de l’econòmic. Cal plantejar-se si volem ser una família que comparteix un negoci o un equip que construeix un projecte compartit amb vocació de continuïtat?

Ser equip no és una etiqueta, és un procés que s’inicia responent en comú a tres senzilles preguntes Per què volem continuar junts? on volem anar? com farem el camí? Aquestes preguntes, que poden semblar simples, són en realitat la base d’una visió compartida i de la continuïtat entre generacions.

Recordant a Antonio Machado: “caminant no hi ha camí, es fa camí en caminar”.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: