Com cada any, The Economist publica el seu número especial dedicat a les tendències que marcaran l’any vinent. Aquestes són les idees principals que jo he captat.
Trump, el gran disruptor
Si alguna cosa segueix clar per a 2026 és que Donald Trump continuarà sent un element profundament desestabilitzador. La seva manera de governar no es recolza en grans estratègies geopolítiques, sinó en impulsos i acords puntuals. Aquest estil, gairebé “Soprano”, ha regirat normes i institucions que portaven dècades assentades.
Ha collit alguns èxits, com l’alto-el-foc a Gaza, però també errors: ha empès a diversos països cap a l’òrbita xinesa i a penes ha avançat amb Putin. La seva obsessió per aconseguir el Nobel de la Pau ho manté centrat en Orient Mitjà, mentre que Europa queda al capdavant del futur d’Ucraïna. A Sud-Amèrica mostrarà mà dura per a projectar una imatge de fermesa davant la immigració i les drogues.
Rússia i la Xina posaran a prova la fiabilitat dels Estats Units, tant en el nord d’Europa com en la mar de la Xina Meridional. I si Trump insisteix a prioritzar els negocis amb Pequín, el suport a Taiwan podria afeblir-se perillosament. Les eleccions de mig mandat, al novembre, diran fins a quin punt el país corre el risc de lliscar-se cap a un quasi-autoritarisme.
Europa davant un equilibri impossible
Europa afronta un any difícil: haurà d’augmentar la seva despesa militar, cuidar la relació amb els Estats Units, impulsar el creixement econòmic, controlar dèficits, defensar l’economia verda i donar suport al lliure comerç. Tot alhora és impossible. Per a complicar el panorama, el populisme d’estil MAGA avança i l’extrema dreta converteix l’oposició a les polítiques verdes en la seva bandera.
la Xina: poder global amb problemes interns
Xina també entra en 2026 amb reptes propis: deflació, creixement feble, excés de capacitat industrial i un mercat immobiliari en crisi des de 2021. Així i tot, l’estratègia “Amèrica Primer” li obre espai per a estendre la seva influència global. La política de “zero Covid” va mostrar com, en un sistema autoritari, les males decisions poden aplicar-se sense oposició.
Segons la intel·ligència estatunidenca, la Xina vol estar llesta per a envair Taiwan en 2027. La idea de reunificació té el suport diplomàtic de 70 països, encara que molts veïns veuen a la Xina com un gegant implacable que ofereix seguretat en lloc de valors democràtics.
En l’àmbit energètic, el país va molt avançat: ja ha complert els seus objectius climàtics previstos per a 2030. Però afronta un desafiament demogràfic sever: una taxa de natalitat de 1,1 i un atur juvenil del 18%.
L’economia mundial en 2026
El món creixerà al voltant del 2,4%. Mentre el dòlar s’afebleix, la Xina i Anglaterra podran baixar tipus d’interès; Europa i el Japó, en canvi, es mantindran estables. Els preus de les matèries primeres podrien caure a mínims no vists en anys.
L’auge de la intel·ligència artificial serà un dels motors de l’any. A la fi de 2026, el 40% de les aplicacions empresarials integrarà agents de IA. Això ja es nota en el mercat laboral: les ocupacions de programadors han caigut un 20%. No obstant això, per a molts altres segments laborals, la IA podria disparar la productivitat.
Els Estats Units: fortalesa amb esquerdes
L’economia americana aguanta millor del que molts preveien, però existeix el risc d’una crisi en el mercat de bons. A més, l’enorme despesa en infraestructura per a IA pot estar amagant febleses estructurals.
La sortida de Jerome Powell al maig podria afegir incertesa en la Reserva Federal.
la Xina i la carrera tecnològica
Xina ha entès que la tecnologia defineix el poder global. Mentre els Estats Units vol crear una IA capaç de superar als humans, Xinesa aposta per una IA molt aplicada al consum i al teixit industrial. Al mateix temps, lluita per reduir la seva dependència dels xips estatunidencs.
Però sobre l’economia xinesa planen tres grans incògnites:
1. El comerç resistirà quan acabin les ajudes estatals a la compra de béns duradors?
2. La guerra comercial amb els Estats Units frenarà el creixement?
3. Es recuperarà algun dia el sector immobiliari?
Si el consum intern falla, la Xina buscarà agressivament nous mercats, augmentant les tensions comercials. A més, els seus productes —abans considerats de baixa qualitat— avancen ràpid a Occident, si bé encara els falta el poder narratiu de marques com Disney o Nintendo.
Bancs centrals sota pressió
Molts bancs centrals podrien veure compromesa la seva independència. La despesa pública després de la pandèmia ha disparat el deute a nivells no vists des de les guerres napoleòniques. Als Estats Units, el dèficit arribarà al 6% del PIB. A Europa, la inestabilitat política complica encara més la gestió econòmica. Això augmenta la temptació de forçar tipus d’interès artificialment baixos.
També hi ha risc de pèrdua de confiança en les bosses. Part de la resiliència de 2025 s’explica pel boom de la IA: només aquest any s’han invertit 400.000 milions en centres de dades i infraestructura, i les tecnològiques estatunidenques representen ja el 44% del S&P 500. Qualsevol senyal que els beneficis de la IA triguen més de l’esperat podria provocar caigudes brusques.
No hi ha proves de destrucció neta d’ocupació per la IA, però és lògic que la societat senti inquietud.
L’Àrtic, un nou tauler geopolític
Amb el desglaç, l’Àrtic deixa de ser un racó remot. La seva posició —entre Euràsia i Amèrica, connectat a l’Atlàntic i al Pacífic— i les seves enormes reserves de petroli, gas i minerals ho converteixen en un espai estratègic. A més, promet rutes marítimes molt més curtes.
Ciència, cultura i tendències
Moltes patents farmacèutiques caducaran, la qual cosa permetrà l’arribada de genèrics contra l’obesitat. I en el cultural, els joves continuaran allunyant-se de la televisió tradicional i mudant-se a l’univers dels pòdcasts.



