Artur Simón en 1916 va obrir una botiga de lampisteria a Olot (Girona). Amplià el negoci en iniciar-se les instal·lacions elèctriques a les cases. Les dificultats de subministrament per la guerra mundial li van portar a fabricar artesanalment portalàmpades i interruptors per a autoconsum. En veure-les un representant li va fer una comanda de cent unitats. Va començar a industrialitzar. La seva esposa portava l’administració «de ganxo». Van tenir tres fills: Ricard i Pere, que heretarien el negoci, i Rosa, patrimoni. Després de la Guerra Civil va cedir tota la responsabilitat als fills i als pocs anys la propietat.
A la fi dels cinquanta la necessitat de mà d’obra porta a l’empresa i família a la capital catalana. S’incorpora a sengles «secretaris d’organització», que van acabar convertint-se en una espècie de directors generals amb dos propietaris constantment «bufant-los darrere de l’orella».
En la tercera generació va haver-hi cinc dones i un home, que s’incorpora a l’empresa. Posteriorment ho anirien fent diversos gendres. Es van adonar que no anaven per bon camí i a principis dels setanta van veure que havien d’externalitzar totalment la direcció executiva, mantenint la família el coneixement profund del negoci i el seguiment i control últims. Es crea un comitè de vigilància del negoci, format per quatre membres de la família, amb dedicació a temps complet a l’empresa, sense cap poder executiu. La mort prematura de Pere provoco que Ricard traspassi la propietat als seus descendents.
La quarta generació (14 integrants) viu molt de prop l’empresa en la llar. La defunció prematura d’un dels gendres, dona peu al fet que es convidi al seu fill (Sergi Vives, actual president del grup) en 1993 a que s’incorpori al consell d’administració, deixant el seu treball en una multinacional. La cohabitació amb els predecessors facilita l’aprenentatge. Aquests avancen la seva sortida, escalonada en cinc anys, per a facilitar la incorporació dels continuadors.
En el consell d’administració hi ha deu integrants, quatre familiars que formen el comitè executiu. Tenen llibertat per a acompanyar a qualsevol directiu en qualsevol visita per a tenir coneixement de primera mà. Pregunten per a informar-se, però els dubtes les solucionen sempre amb la direcció general. Intervenen en la selecció del primer nivell executiu.
Trimestralment el comitè executiu es reuneix amb els tres integrants de la tercera generació, per a informar-los i recollir les seves opinions. Es reuneix també els familiars majors d’edat per a fer una presentació de l’evolució de l’empresa. Assisteixen les parelles estables, ja que es considera que la seva alineació és important per a la involucració de la cinquena generació.
Anualment tota la família empresària acudeix a una visita a un centre de producció, a una reunió en la qual es demana a un directiu que faci una presentació, a la junta general d’accionistes amb el director general i a una reunió lúdica a l’estiu.
«El dividend és el millor antídot de problemes familiars». Tenen previst el repartiment d’una part fixa baixa que s’actualitza amb l’IPC, una altra en funció dels resultats i una tercera quan la caixa supera uns límits conservadors. “La família s’ha de trobar a gust amb la política d’aplicació de resultats”.
En els anys 90 es van rebutjar ofertes de compra indecents, en estar la família molt unida i veure difícil efectuar inversions alternatives igual de rendibles i conegudes.
En l’oficina familiar treballen vuit persones, que fan labors de gestoria per a la família i d’administració del patrimoni externalitzat. S’ha acabat creant una SCR (Bota 2004) amb uns fons propis de més de 28 milions en 2022, amb l’objectiu que la família pugui viure amb independència del negoci base. S’ha decidit que les inversions directes les realitzi cadascun de manera independent per a evitar que siguin motiu de discussió. Hi ha una fundació a la qual es destina part dels beneficis, la porten 2 persones de la quarta generació, centrada en l’educació.
Es fan jornades de formació pels 27 integrants de la cinquena generació, sobre temes d’empresa i perquè es coneguin. Preocupa augmentar el frec entre els membres de les següents generacions; entre cosins segons i tercers hi ha poc frec espontani.
El fet dels successius traspassos de la propietat en vida fa que “l’empresa no es considera heretada, sinó que manllevada dels continuadors”. “L’organització ha estat per evolució darwiniana, no per disseny”.



