Joan Uriach Marçal (1999-2024) va fer poda a l’empresa familiar Laboratoris Uriach, comprant la seva part de les accions:
– Als dos fills dels seus dos cosins Josep Maria i Lluís, fills del seu oncle Francesc, quan tenien poc més de vint anys, amb pagament una part fixa amb pagament a terminis, i una part en funció dels beneficis futurs, que mai van veure. Es van considerar estafats i no varen mantenir relacions posteriors. Es diu al món de les adquisicions i fusions que “els variables estan per enlluernar als venedors i no ser pagats”.
– A la seva cosina Montserrat, filla de l’oncle Trinitat. Propietària del 33% en virtut de la mort d’infart amb vint-i-vuit anys al 1938 del seu germà Jaume -que va ser vestida com a “màrtir de la croada” per aprofitament de l’empresa familiar- i del pacte successori amb la seva germana sense descendència. Casada amb un terratinent rendista de Mollet amb patrimoni originari del segle XIII,. De caràcter molt tradicional, sent partidari de la Llei Sàlica imperant a la transmissió de la propietat de l’empresa familiar dels Uriach, va facilitar la venda; moralment forçada en part per pressió del seu oncle Joan Uriach Marçal, a canvi d’una renda vitalícia. Van mantenir sempre molt bones relacions familiars, a pesar que en les seves memòries el comprador va qualifica al seu pare -vidu des del naixement de la seva filla petit- com “el major puter de Barcelona”.
Els membres de la quarta generació, accionistes i no, comparteixen copropietat del panteó familiar. Alguns s’han retrobat -en alguns casos sense coneixement dels predecessors- i mantenen excel·lents relacions. Reconeixen que Joan va ser llest, tenia sentiment d’hereu heretat del seu pare, i que si no s’hagués produït la poda segurament l’empresa avui no seria el que és, o potser ja no existiria com empresa familiar, deguda a la diversitat d’interessos. Molts eren purs rendistes, partidaris del dividend sobre la reinversió. Aquests no propietaris mantenen un cert orgull de pertinença, però la majoria ha donat l’esquena.
Aquesta òptica de la història de la família empresària Uriach permet reflexionar sobre la dinàmica familiar i les emocions al procés de relleu. La poda pot ser una necessitat, tot i que pot ser dura generant sentiments de frustració i traïció. La cultura de cada època respecte als rols de gènere pot ajudar a entendre decisions passades. Les relacions familiars poden ser molt complexes, malgrat que crítiques descarnades es pot mantenir l’afecte. El capital emocional és una realitat que en aquest cas es manifesta en l’orgull de pertinença d’alguns dels ja no accionistes. En resum, la història de les famílies empresàries pot tenir diferents versions, en les que es reflecteix la duresa de prendre segons quines decisions i les ferides que es poden generar amb elles.



