I LA TERCERA VA TANCAR? (Imagine 15/9/24)

En tots els països hi ha refranys del tipus “pare treballador, fill vividor, net captaire”, “el pare la crea, el fill la manté i el net la trepitja” o “de res a res en tres generacions”. Diu la saviesa popular que “quan el riu sona, aigua porta”, però també que “de la dita al fet hi ha un gran tros”.

L’empresa familiar que més de llarg ha superat a la tercera generació ha estat la constructora japonesa *Kongo *Gumi, especialitzada en la construcció i manteniment de temples budistes, fundada l’any 578 (segle VI després de Crist) i venuda en 2006 per la família fundadora a Takamatsu. Algú podria dir que “és l’excepció que confirma la regla”, per la qual cosa tornem a la qüestió inicial, la tercera generació acaba amb l’empresa familiar?

Molts prenen com a argumentació afirmativa que les empreses familiars acaben en la tercera generació la seva taxa de supervivència: només el 2,6% arriben a la quarta generació (Institut d’Empresa Familiar 2015). Aquesta dada hauria de corregir-se a l’alça tenint en compte les empreses que són venudes i continuen en mans d’altres propietaris; i les que són iniciades de nou amb el producte d’una venda. Però no es tracta ara de, parafrasejant a Ronald Coase, “torturar els números perquè diguin el que volem”.

Tres generacions són 75 anys. Pensem quant han canviat els negocis en aquest temps. Els telèfons eren de baquelita. Els videoclubs i els faxos han aparegut i desaparegut en aquest període. Els ordinadors pràcticament no existien (Thomas J Watson, president d’IBM, va dir acabada la segona guerra mundial: “crec que hi ha un mercat mundial per a potser cinc computadores”). Els negocis del sector primari han canviat menys, però també l’han fet. La vida mitjana de les empreses de l’índex Standart & Poors 500 tenien en 1963 una vida mitjana de 32,2 anys, en 2020 de 21,4; sembla per tant que és cert que les empreses cada dia tenen una vida més curta.

Segons un estudi realitzat per Josep Tapies del IESE l’edat mitjana de les empreses espanyoles amb una facturació superior a 50 milions d’euros, en 2005, era de 37 anys, enfront dels 31 de les no familiars. Segons un estudi de Pilar Marques (Universitat de Girona), en la gran recessió 2008-16 a Catalunya van desaparèixer el 24,7% de les empreses familiars, i el 32,7% de les quals no ho eren. Sembla per tant que sí, les empreses familiars moren; però viuen més que les no familiars. Si el 88% de les empreses són familiars, gairebé totes les que desapareixen ho són; i fàcilment s’associa casualitat amb causalitat.

“Aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid”, és important remarcar que les empreses familiars innoven més que les no familiars (Ernst Young –Instituto de Empresa), generen més confiança que les no familiars (Edelman Trust Barometer), i tenen de manera sostenible una millor rendibilitat que les no familiars (Crèdit Suisse).

“Hi ha veritats, mentides i estadístiques”. Ja va dir Joseph Goebbels que “una mentida mil vegades repetida es transforma en veritat”. El gran problema de la creença que l’empresa familiar no passa de la tercera generació és que es pot amb molta facilitat crear el que en psicologia es coneix com a “profecia autocomplerta”. De tant repetir una predicció aquesta s’acaba fent realitat. Les famílies poden arribar a planificar de manera inconscient la desafecció dels continuadors; per a evitar que es discuteixin, tanquin l’empresa…. el millor és vendre-la o tancar-la ja; o si es contínua pot succeir que la tercera generació ja està subconscientment predestinada a estavellar-se.

Una de les causes que moltes empreses familiars desapareguin en la tercera generació és oblidar que no és el mateix l’empresa del fundador que la de germans o cosins; el que val per a una generació pot no ser el més adequat per a la següent. Un altre factor relacionat és que, segons estudi d’Alberto Gimeno de ESADE, el 30% de les empreses familiars no planifiquen la successió, i el 47% ho fan sense assessorament extern.

Les empreses, com les persones, estan de pas en aquest món. Continuar és una opció, no una obligació. Per a continuar amb l’empresa familiar el negoci ha de ser rendible i amb perspectives de futur a llarg termini; els continuadors han de tenir voluntat (lliure) i capacitat. És important que la família empresària defineixi que és èxit per a ella: que l’empresa continuï en la família? que l’empresa continuï i la família sigui feliç?…

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: