Bernat Corbera era constructor de piscines en una societat a mitges amb el seu cunyat Joan Serra, què era director general de La Casera, com a soci capitalista. Van plantejar a Robert Garrigós, enginyer que col·laborava amb l’empresa esmentada, que els ajudes a fabricar els mecanismes de depuració que importaven. Aquest tenia un amic, Joan Planes, que amb sostre de vidre a l’empresa on treballava i que es va incorporar arribant amb el temps a la direcció general i presidència. Garrigós i Planes entraren de socis a cada nova societat que es constituïa. Així l’any 1969 neix Astral, el germen de Fluidra.
El fet de ser de propietat multifamiliar dona lloc a què des de l’inici es fessin consells d’administració mensuals, amb tancament comptable a mes vençut. El creixement és orgànic, donant als adquirits participació accionarial. S’arriba a tenir més de cent societats diferents. Per organitzar-les es creen hòldings per branca de negoci. El 1992 es creen societats patrimonials per agrupar les accions de cada família. Es decideix que només un integrant de cada segona generació podrà treballar a l’empresa.
El 2000 s’incorporen les segones generacions al consell d’administració. En 2002 entra el Banc de Sabadell comprant el 20% d’accions de socis minoritaris. Ajuda a professionalitzar l’estructura de govern. Obre la porta al creixement inorgànic. El 2006 es redueix els dominicals del consell d’administració a un per família i el banc, donant entrada a tres independents. Se signa un pacte de sindicació de propietat i de vot a la junta entre els dominicals. El 2006, Eloi, fill de Joan, és nomenat conseller delegat, i el 2016 president executiu, amb un CEO no familiar.
El novembre del 2007 se surt a borsa amb una cotització de 6,80, just quan el mercat financer s’enfonsa arran de la fallida de Lehman Brothers. Les vendes passen de créixer un 25% anual a caure. La presència d’independents al consell ajuda a afrontar la crisi. La cotització cau fins a 1,94 el 12/10/12, puja fins a 37,75 el 17/9/21 i és de 22,30 el 7/6/24. L’any 2018 la fusió amb Zodiac Pool suposa una dilució del 50% de les famílies fundadores (que tenien un 51% de capital) i el repte de com mantenir el control. Actualment, entre les quatre famílies tenen una mica menys del 30% del capital, per no haver d’executar una OPA. Els Puig i Tous tenen un 12%.»Cotitzar permet als accionistes realitzar part del valor, i al mateix temps continuar amb el projecte. Ajuda a anticipar la presa de decisions i enfocar-se en caixa», diu Eloi. El consell fa vuit reunions a l’any, amb sessions de fins a dos dies. L’equip directiu presenta els projectes importants. Hi ha comissió d’auditoria i de nomenaments i retribucions amb majoria d’independents.
Cada família, generació i individu és un món; per això cada família té la seva family office, inclòs per branques. Uns ho reinverteixen tot, altres diversifiquen o reparteixen. A totes es parla cada mes de Fluidra. A vegades es plantegen invertir juntes les quatre famílies per poder accedir a operacions de més nivell. Eulàlia Planes diu que «la família ha de poder viure sense els dividends de Fluidra, preservant el patrimoni; el risc ja es corre a Fluidra».
L’enteniment honest entre els accionistes de cada generació ha sigut clau per la continuïtat de Fluidra com empresa familiar. Els consellers dominicals de les famílies fundadores tenen una bona comunicació per consensuar la continuïtat del negoci. El consens a tercera generació pot ser més difícil que a segona, ja que estan més allunyats dels fundadors i tenen menys relació entre ells. S’incentiva que facin pràctiques a l’empresa. Tres integrants de la tercera generació treballen professionalment, però sense garanties de promoció. Les quatre famílies fundadores fan una reunió anual conjunta amb tots els membres de la tercera generació perquè coneguin l’empresa i entre ells; perquè s’adonin que el que tenen no és «telefòniques». Agradaria que tinguessin lligam emocional, més enllà de la pura inversió; que «si un dia venen l’empresa ho facin coneixent la seva història, arrels i valors».
Aquesta història ajuda a reflexionar sobre la importància de la química personal, l’adaptació pel creixement del negoci, la professionalització, el paper del consell d’administració i dels consellers independents, la diversificació patrimonial de la família propietària, i la preservació dels valors i sentiment de llegat, en la continuïtat de les empreses familiars. «Dona més tranquil·litat tenir els diners en una empresa que es coneix a fons; com més gran és l’arbre més es recull, però cal cuidar-lo i regar-lo».



