El passat dia 18 es va celebrar la trobada d’Expansión «Barcelona 2030: sostenible y global». L’alcalde Collboni, que ho és gràcies als vots dels Comuns i del PP, va venir a dir que la data era a la tornada de la cantonada i què cal pensar en el 2035. El seu lema és «Barcelona ha tornat», a ser business friendly? Els principals reptes són la burocràcia i l’accés a l’habitatge (la limitació de rendes reduirà l’oferta?). Cal evitar la politització de les mesures, com les superilles, sense diàleg amb els actors econòmics. Va recordar la cita de Sant Agustí «Coneix-te, acceptat i superat». El risc de guerra nuclear i el canvi climàtic (l’aigua serà més important que el CO2) no han de fer oblidar que els problemes de país són –a part dels governants que escollim-: la fiscalitat, el corredor mediterrani i la baixa execució pressupostària del govern central.
La inseguretat jurídica quedarà solucionada amb les eleccions del pròxim dotze de maig? L’escenari electoral no sembla que doni per majories suficients per portar a terme les reformes estructurals necessàries per reduir les distàncies amb Europa (que estan augmentant). La tornada de les seus socials emigrades pel procés no tornaran per incentius o castics; és una decisió lliure de cada empresa; depèn del clima de confiança empresarial, va venir a dir Jaume Guardiola, president del Cercle d’Economia.
L’habitatge, la mobilitat i la projecció econòmica de Barcelona s’ha de pensar en concepte de regió metropolita de cinc milions d’habitants, més enllà de l’àrea metropolitana; però ja en el seu dia el govern de la Generalitat s’hi va oposar inclòs en aquesta. Que la Zona Franca, el port i l’aeroport siguin 100% de l’administració central és una anomalia amb situacions com Milà o Rotterdam, per exemple.
Les ciutats s’han d’especialitzar en hubs, com el de les ciències de salut, pel seu efecte multiplicador. La hiperregulació porta a la paralització. Els sectors tradicionals també poden ser un fre pel progres; els taxis haurien d’estar en parada en lloc de circulant a la recerca de clients, i ser tots elèctrics.
La cultura és a més a més d’un motor econòmic (3,6% PIB) definitòria del model de ciutat. Què es vol atraure? L’administració ha de ser conscient que l’espai públic no és del seu ús exclusiu, ha d’estar obert a la iniciativa privada. Volem turisme d’hotel o d’habitatge. Si volem turisme (15% PIB) de qualitat, amb major impacte econòmic i menor sobre la sostenibilitat, s’ha de millorar la promoció de les fortaleses culturals, gastronòmiques i comercials de la ciutat. Falta consciència de la qualitat de la marca Barcelona?
La retirada de les llicències de pisos turístiques resolguera la situació del comerç de Ciutat Vella, què no s’ha recuperat del tancament Covid? Gabriel Jané, de Barcelona Oberta, va dir que al ciutadà i als inversors els hi preocupa la seguretat, neteja i accés a l’habitatge més que les grans transformacions de la ciutat.
Quants acompanyants porta un polític? la seva arribada i sortida sembla que ompli i buidi la sala. La consellera Natàlia Mas va tancar l’acte ja en modus campanya.
Tant si sona com si no sona, Barcelona és bona?



