DOBLE VARA DE MESURA (Diario del Alto Aragón 24/1/24)

Moltes vegades utilitzem, fins i tot sense adonar-nos, una doble vara de mesurar segons que costat bufi el vent. Un exemple espinós és el d’Ucraïna i Gaza. Occident s’ha posat de manera majoritària i clara del costat d’Ucraïna enfront de la invasió Rússia, sense atendre els possibles motius preventius de Putin davant una ampliació de l’OTAN a vuit hores de Moscou per carretera. Es defensa a una democràcia, encara que tal vegada molt corrupta, enfront d’una dictadura amb aparença de pseudo-democràcia. En el cas de Gaza, la posició oficial occidental majoritària és de suport a Israel, una democràcia que castiga a tota la població palestina en resposta a uns actes execrables de Hamas. És com si s’hagués bombardejat Bilbao per a tractar d’acabar amb ETA. D’altra banda, no s’està jutjant d’igual forma l’actuació d’Israel a Gaza com es va fer amb la dels Estats Units i els seus aliats a l’Afganistan i l’Iraq.

Hi ha qui compara l’extermini sistemàtic de jueus pel règim nacional socialista alemany, amb suport d’alguns governs locals com el francès, i l’actuació totalment reprovable del 7 d’octubre. En el primer cas els jueus no tenien més culpa que la llufa d’haver crucificat a Jesucrist, i el que d’ell es deriva durant segles de persecució. En el cas de l’atac de Hamas cal posar-se en el lloc d’una població que viu confinada en la major presó oberta del món i sense cap esperança de futur; encara que això no justifica en cap moment la ferotgia empleada de manera directa i conscient contra població civil indefensa.

Cal comprendre la reacció inicial d’Israel, com la que tindria un pare amb els violadors i assassins de les seves filles; però això no justifica l’actuació continuada d’un país que considerem civilitzat. Cert és que Hamas no pretén reconèixer a Israel, sinó al contrari la seva extinció; i que el poble palestí no és ben rebut en cap país àrab (com li ocorria al jueu en moltes èpoques de l’Europa medieval).

El poble jueu seguidor de la Torà pot estar recordant la sortida d’Egipte, que va suposar sequeres, plagues i la mort de tots els primogènits com a preu que el poble egipci va haver de pagar perquè ells poguessin arribar a la Terra Promesa; i pensar que la situació actual és equivalent. Però oblida que el mandat bíblic de “ull per ull, dent per dent”, no significa que cal retornar el mateix mal rebut, sinó que la resposta no pot ser major que l’ofensa. Sembla que més de vint-i-quatre mil morts –segons Hamas- superen amb escreix els mil dos-cents, i haurien de donar-se per satisfets en els seus desitjos de venjança.

Opinar des de la distància és molt fàcil, però la situació és realment preocupant en l’aspecte humà (com ho és la de Sudan, o la massacre de centenars de cristians a Nigèria) i en el geopolític. La solució a la qüestió palestina no és l’enfocament actual d’Israel.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: