CONTINUAR, VENDRE O TENCAR? (Imagine 19/7/23)

Continuar, vendre o tancar? és una qüestió que ha de plantejar-se tota família empresària, com a mínim una vegada en cada generació: en planificar el relleu. Cal evitar deixar a la següent generació un regal enverinat. Continuar és una opció, no una obligació. La qüestió s’ha de descompondre en altres prèvies.

La primera és el negoci és rendible ara, té futur i és atractiu? En cas negatiu el podem reformular perquè ho sigui? Que el negoci sigui rendible i tingui futur ja és un repte, i no menor ho és que sigui atractiu per a uns continuadors cada vegada amb més formació i coneixement del món. Recordo un client que tenia un negoci molt rendible: una granja intensiva de cria de porcs amb diversos milers de caps; i un fill únic que era ecologista acèrrim.

Relacionada amb l’atractiu està la qüestió dels continuadors tenen voluntat de continuar? Clàssic és l’exemple del fill de forner tradicional al qual la pròpia família anima a una altra activitat per a tenir horaris més conciliables. La voluntat de continuïtat no vol dir necessàriament treballar o dirigir el dia a dia del negoci. Pot ser suficient amb la voluntat de continuar com a propietaris, i tal vegada d’estar en el govern. En cas que cap familiar vulgui dirigir l’empresa familiar potser podem externalitzar la direcció, però això pot requerir una dimensió mínima; més d’un negoci familiar petit és en realitat una molt bona autoocupació. En cas que tots els continuadors desitgin mantenir-se en la propietat cal plantejar-se si no pot ser convenient fer podes, és a dir que no tots continuïn bé sigui per a evitar conflictes que estan cantats o per a mantenir el “dividend per càpita”, per exemple. Una altra qüestió serà com es compensa, si correspon, als quals no continuen en el negoci.

La tercera qüestió és si els continuadors tenen la capacitat necessària per als rols que assumiran de treball, direcció governo i propietat. En cas negatiu caldrà analitzar la possibilitat de formar-los o complementar-los. Pot donar-se el cas que entre els predecessors hi hagi un fantàstic comercial fora de sèrie, sense “clon” entre els continuadors; tal vegada hem de contractar un bon director comercial. En ocasions el que correspon és reformar els sistemes i estructures de la empresa. Recordo el cas d’una empresa familiar en la qual els continuadors tenien molt bona formació i experiència fora, però no tenien l’empresa (productes, clients, col·laboradors…) “al cap” com els seus predecessors –que havien crescut amb el negoci-; van reformar el sistema informàtic per a poder tenir amb rapidesa i fiabilitat la informació necessària per a la presa de decisions.

Si el negoci és rendible, té futur i és atractiu i els continuadors tenen voluntat i capacitat haurem de planificar els relleus en la direcció, govern, propietat i lideratge de la família; les normes de relació bidireccional entre empresa i família; les estructures i sistemes de govern i direcció de l’empresa i de la família. En un altre cas el que ens tocarà és vendre el negoci.

Diuen que vendre l’empresa familiar és la millor manera de professionalitzar la direcció, maximitzar la riquesa i evitar els conflictes familiars. Bromes a part, vendre l’empresa pot ser la venda més important de la vida; i els frens emocionals poden ser molt alts, sobretot en el cas del fundador o dels qui la dirigeixen. He vist processos que es trenquen a la notària. Tota venda té les seves fases, i la de l’empresa també: elaboració del quadern de venda, cerca de potencials interessats, negociació, due diligence, signatura i cobrament; i el procés pot ser més llarg del que es preveu i tal vegada amb un final no feliç. Una qüestió inevitable és la de quant val la nostra empresa?; hi ha múltiples criteris de valoració; i fins i tot utilitzant el mateix pot haver-hi variacions amb diferències de diversos múltiples. Va ser Francisco de Quevedo el primer que va dir que “només el neci confon valor i preu”. El valor és teòric, el preu és la realitat que algú està disposat a pagar; i això pot ser resultat d’una negociació en la qual poden intervenir coses com les presses i les ganes. No és el mateix vendre el negoci quan si té 65 que 85 anys. Si cal vendre, probablement ho faran millor els predecessors que uns continuadors que no sàpiguen res d’aquest. L’equip directiu pot ser un bon candidat per a la compra; i si no n’hi ha potser el negoci valgui realment poc.

Si no es continuarà i no es troba comprador “ni per un euro”, el que toca és tancar l’empresa. No és ni fàcil ni barat; és com crear-la, però amb moltes menys alegries. Hi ha tres formes de tancar una empresa: a temps, quan encara si té recursos per a fer front a totes les obligacions; concursal i “a pèl”. L’última opció no és recomanable ja que es pot haver de fer front als deutes amb el patrimoni personal. La família, i sobretot els que estan implicats en el negoci, poden ser els últims a adonar-se de la conveniència de tancar. En el procés de tancament uns dels objectius ha de ser generar la màxima caixa disponible; potser per a iniciar un nou projecte.

Una de les característiques definitòria d’una empresa familiar és la voluntat que la família continuï amb ella, però a vegades el millor és vendre-la o tancar-la. Aquí veurem si estem davant una empresa familiar o una família empresària, perquè l’ordre dels factors sí que altera el resultat. En el primer cas, a continuació, empresarialment cadascun ira pel seu costat; en el cas de la família empresària emprendran junts nous projectes.

Quan intervinc per a ajudar una família empresària, a planificar el seu futur, una de les primeres preguntes que faig, de manera individual, a cada integrant de la mateixa és per què continuar? per què no vendre o tancar? i en cas de continuar, per què continuar tots junts? I procuro obligar-los a que em convencin, més enllà dels motius econòmics i fiscals, si realment volen seguir i junts. Perquè fa falta una cola molt forta per a mantenir la unitat de la família empresària en els moments de turbulència que abans o després inevitablement es presentaran. I si ens hem de separar, vendre o tancar més val fer-ho quan el clima empresarial i familiar són adequats. La decisió és recomanable prendre-la amb una conversa empàtica intergeneracional.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: