ESTRUCTURES DE L’EMPRESA FAMILIAR (Expansión 24/9/23)

Sabeu aquell que diu que “un ruc es un cavall dissenyat per un comitè”.

Quan una empresa comença un organigrama en el qual hi ha un cap que con els seus tentacles controla tot pot ser l’estructura més adequat, i fins i tot l’única viable dada la falta de dimensió. Però a mesura que empresa i família creixen s’afluixen els llaços, i cal desenvolupar les estructures adequats d’empresa i de família. Perquè no és el mateix l’empresa del fundador que la de cosins. El que era vàlida por una generació pot no ser-ho per a la següent.

El fundador sol desenvolupar l’empresa d’acord con les seves necessitats i capacitats, creant una estructura molt centralitzada en la qual hi ha una gran alineació sense necessitat de compartir coneixements ni estratègies. Però la dependència de l’organització versus el seu cap es molt alta; i la transmissibilitat de coneixements molt més difícil. Es molt fàcil caure en la temptació, potser inconscient, de buscar cabdillatge en lloc d’autoritat compartida, que es més difícil de gestionar.

L’estructura de l’empresa i de la família s’han de desenvolupar de manera paral·lela i simultània. I de manera adequada a les seves dimensiones respectives. No és el mateix un negoci d’un que de cent milions, ni una família de cinc o cinquanta-cinc persones. Igual que en créixer una empresa ha de crear estructures de govern, el mateix ha de fer la família.

Desenvolupar l’estructura corporativa adequat vol dir separar els òrgans de família, de direcció i de govern; i capacitar a les persones por formar part d’ells. Té com a objectiu protegir de riscos empresarials als propietaris i agilitzar els processos de presa de decisions. Serveix també por ordenar les relaciones entre família i empresa. Les qüestions de l’empresa i de la família han de ser tractades, però en el moment i lloc adequats. Els òrgans han de ser senzills i eficaços. Cal anticipar la seva creació, perquè la improvisació augmenta la probabilitat d’errors.

Hi ha tendència a passar molt ràpida por el tema de les estructures familiars. I, en tot cas, una vegada posades en funcionament, després d’una etapa inicial d’eufòria sol seguir una de forta reducció en l’atenció. “The bedroom can not be the boardroom” (el dormitori no ha de ser la sala del consell), diuen els americans; i la sobretaula familiar no pot ser el consell de família.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: