David Álvarez (1927) va crear un negoci de neteja a Bilbao. En 1975 crea EULEN, que en 2020 tenia 75.000 empleats i 1.400 milions d’euros de facturació. En 1982 va adquirir els cellers Vega Sicília. En morir la seva dona en 1985 va repartir les accions a parts iguals entre els seus set fills, reservant-se el 51% en usdefruit. L’any 2000 va dir que “la disposició del poder dins de l’empresa ha fet que cap fill mani més que l’altre. El fet que jo hagués triat un dofí, m’he adonat que era un error. He preferit educar als meus fills perquè entre ells triïn a la persona que em succeeixi.”.
En 2009, als 82 anys es va casar amb la seva tercera esposa. En 2010 cinc dels fills van decidir prendre les regnes de l’empresa. El pare va interposar una demanda, i comunica que Eulen sortiria a borsa perquè les divisions familiars no trenquessin la companyia. Va convocar judicialment junta general extraordinària, ell i la seva filla María José van ser nomenats administradors únics solidaris. En 2013 per a evitar que els seus fills díscols poguessin fer-se amb la majoria del capital el dia que rebin la legitima, constitueixo juntament amb María José la societat Daval Control amb el 60%. Els díscols reaccionen en la societat El Enebro, propietària entre altres de Vega Sicília, venent el patrimoni immobiliari. David va presentar una demanda per a modificar els òrgans de govern de El Enebro; també els denuncia per haver buidat la societat en 80 milions d’euros.
Al juliol 2015 el Tribunal Suprem dictamino a favor del pare l’usdefruit del 51% i la representació d’aquest percentatge en els òrgans de direcció. El 26 de novembre traspassà nomenant a María José marmessor. Els crítics sol·liciten la substitució de María José per un consell d’administració, l’exigència de responsabilitats per contractes subscrits per Eulen per l’adquisició d’accions pròpies a un dels administradors i les seves retribucions. En 2018 María José va acusar els seus germans d’alterar els comptes de la companyia El Enebro a través d’un «artifici comptable» per a repartir menys dividends.
En 2019 els germans van intentar suprimir l’obligació de repartir dividends de l’article 348 bis LSC. María José va sol·licitar el cessament del seu germà Juan Carlos com a administrador de El Enebro i la creació d’un consell d’administració. A més, que s’analitzés l’efecte en El Enebro del trasllat a Espanya de la instrumental britànica que els seus germans utilitzaven per a controlar la patrimonial. El Enebro va tenir un benefici net de 23 milions amb una xifra de vendes de poc més de 59, i acumulava unes reserves d’uns 190.
En 2022 l’Audiència Provincial de Madrid anul·lo, nou anys després, la compra d’accions de Eulen pels seus germans, des de la instrumental El Enebro per infracció del deure de lleialtat.
Quines reflexions i aprenentatges podem extreure d’aquest breu resum d’una coneguda guerra familiar? Els conflictes són una cosa natural i per se no són dolents, depèn del seu caràcter, intensitat i gestió. En les famílies empresàries la seva freqüència i intensitat poden ser majors, ja que el pes dels sentiments pot ser més intens. Les famílies són un sistema i la desaparició i aparició d’integrants reequilibra el sistema; les terceres núpcies, a edat avançada, poden trencar les expectatives d’alguns dels continuadors. Dins de la tipologia de predecessors hi ha els monarques, que moren amb les botes posades, encara que diguin una altra cosa; són molt habituals en persones de fort caràcter com els fundadors. Els conflictes per temes empresarials poden estar en realitat amagant uns altres d’egos, gelosia o rivalitats. Escalar els conflictes als tribunals és un signe que la família s’ha trencat.
Quines recomanacions genèriques poden efectuar-se? Cal planificar el traspàs de la propietat tenint en compte els imprevistos, i fer-lo principalment per motius fiscals pot no ser el més convenient. La família empresària ha de crear fòrums, com el consell de família, en els quals parlar obertament dels temes de la família en relació a l’empresa. Aquest diàleg ha de portar a l’elaboració d’un pla estratègic de la família empresària, que finalitzarà amb una regulació de les relacions bidireccionals entre l’empresa i la família en una constitució o protocol familiar, en el qual es poden establir alternatives als tribunals com la mediació i l’arbitratge.
En definitiva, les famílies empresàries han de fomentar el diàleg obert per a evitar l’escalada dels conflictes.



