El passat 24 de novembre va tenir lloc el V Congrés d’empresa i emprenedoria Altamar, a Calonge. Cal felicitar les organitzadors, perquè va valdre la pena assistir-hi.
L’emprenedoria i empresa familiar tenen molt a veure l’una amb l’altre. Els emprenedors han rebut al braçol d’una família la part més important del seu trenar no biològic. La família sol ser la primera de les 3 F’s que donen suport econòmic als emprenedors (Family, Friends & Fools). Les empreses familiars varen començar per l’emprenedoria d’algú, i el seu futur depèn en bona part del fet que es mantingui aquest esperit.
L’emprenedor que té una idea boja (el 35% tenen perfil psicològic atípic versus el 6% general), què ningú més veu o creu, ha de fer la mateixa transformació de la crisàlide en papallona per a convertir-se en empresari. En alguns casos el seu horitzó serà una sortida venent l’empresa (continuar és una opció, no una obligació). Pot-ser per emprendre un altre projecte, perquè les habilitats per encetar i continuar no són les mateixes (l’emprenedor ha d’evolucionar amb el negoci). Però en molts casos el projecte esdevé de continuïtat a llarg termini, i probablement abans o després es pensa-a (pot-ser de forma inconscient) en la continuïtat en la següent generació; moment en el qual l’empresa esdevindrà familiar.
Una de les qüestions que tota família empresària ha de plantejar-se és la seva actitud d’avant l’emprenedoria: opositora («aquí sempre ho hem fet així», «sabater a les teves sabates», «si funciona, no ho toquis»), reactiva («si proposen ja analitzarem») o proactiva («el nostre futur depèn de les noves idees i projectes»). Les dues primeres solen ser amb les que em trobo de forma més habitual.
L’emprenedoria, amb consciència i reflexió, és el millor màster empresarial. No hi ha fracassos (el 70% ho fan en el termini de tres anys) si s’aprèn d’ells. Requereix, entre altres coses, a part d’una bona idea -a aigua passada- : sacrifici, valentia, resiliència, optimisme, fortalesa emocional, i la capacitat de construir liderar equips complementaris. És molt important, sobretot si es té parella, el suport familiar en els aspectes no econòmics.
Sense famílies la vida humana s’acabaria i sense emprenedors finalitzaria el progrés. Dir «emprenedor» és la forma moderna de dir «empresari». Llarga vida a les famílies i als emprenedors !



