Cada estiu, en moltes fam\u00edlies empres\u00e0ries sorgeix la mateixa pregunta: han de treballar els fills durant les vacances escolars? Darrere d’una decisi\u00f3 aparentment senzilla s’amaga una magn\u00edfica oportunitat educativa. Com succeeix tantes vegades en l’empresa familiar, no existeix una \u00fanica resposta. Per a gustos, els colors.<\/p>\n\n\n\n
He comprovat que petites decisions com aquesta acaben influint, anys despr\u00e9s, en la forma en qu\u00e8 la seg\u00fcent generaci\u00f3 ent\u00e9n el treball, la propietat i el comprom\u00eds amb el projecte familiar.<\/p>\n\n\n\n
He trobat fam\u00edlies que consideren que l’estiu ha de dedicar-se \u00edntegrament a descansar despr\u00e9s del curs escolar. Unes altres utilitzen el treball com un c\u00e0stig. La meva experi\u00e8ncia em diu que quan el treball s’utilitza com a c\u00e0stig, el missatge que rep el jove \u00e9s que treballar constitueix una penalitzaci\u00f3 i no un privilegi. La majoria de les fam\u00edlies empres\u00e0ries entenen que treballar unes setmanes durant les vacances t\u00e9 un important valor formatiu: \u00abcal saber el que costa guanyar un euro\u00bb.<\/p>\n\n\n\n
La primera q\u00fcesti\u00f3 que sol plantejar-se \u00e9s si aquest treball d’estiu ha de realitzar-se en l’empresa familiar o fora d’ella. Sempre que sigui possible, la meva recomanaci\u00f3 \u00e9s que la primera experi\u00e8ncia laboral sigui fos. Conv\u00e9 adobar-se en un entorn no protegit, aprendre a respondre davant un cap que no sigui un familiar i demostrar el propi valor sense portar l’etiqueta de \u00abfill del cap\u00bb. \u00c9s el que vaig fer amb els meus fills. Gaireb\u00e9 sempre una fam\u00edlia empres\u00e0ria coneix a una altra que pot oferir un treball durant unes setmanes. Fins i tot pot valer la pena assumir part del cost si aix\u00f2 facilita una bona experi\u00e8ncia d’aprenentatge. He vist casos en els quals la primera experi\u00e8ncia professional dins de l’empresa familiar ha generat comparacions, etiquetes o expectatives dif\u00edcils de corregir posteriorment.<\/p>\n\n\n\n
La seg\u00fcent q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s el lloc de treball. No \u00e9s el mateix arxivar documents en una oficina amb aire condicionat que recollir patates a ple sol. No es tracta de buscar el treball m\u00e9s dur, sin\u00f3 aquell que permeti desenvolupar h\u00e0bits de responsabilitat, esfor\u00e7, puntualitat, comprom\u00eds i tracte amb altres persones.<\/p>\n\n\n\n
Si el treball es realitza en l’empresa familiar, conv\u00e9 evitar que el jove depengui directament d’un familiar. D’aquesta manera es redueixen els favoritismes, l’autoritat del responsable resulta m\u00e9s natural i l’avaluaci\u00f3 de l’acompliment \u00e9s m\u00e9s objectiva. En les fam\u00edlies empres\u00e0ries que millor gestionen la continu\u00eftat, l’exig\u00e8ncia cap als familiars sol ser major, no menor, que cap a la resta de l’organitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
La retribuci\u00f3 ha de ser la corresponent a l’edat i al lloc exercit. En alguna ocasi\u00f3 he vist que, per la porta de darrere i de manera coordinada, el c\u00f2njuge no propietari completava la remuneraci\u00f3. \u00c9s una soluci\u00f3 que pot tenir sentit si es pret\u00e9n fer costat econ\u00f2micament al fill sense desvirtuar el valor educatiu del treball.<\/p>\n\n\n\n
Conv\u00e9 distingir dos objectius diferents. Un \u00e9s el treball d’estiu com a experi\u00e8ncia formativa de la persona i com a oportunitat per a obtenir uns ingressos propis. Un altre, molt distint, \u00e9s el treball d’estiu com a part del proc\u00e9s de formaci\u00f3 d’un futur propietari responsable. Confondre tots dos objectius \u00e9s un dels errors que observo amb freq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n
Els futurs continuadors \u00e9s convenient que coneguin l’empresa des de dins. No per a ocupar un lloc de treball abans d’hora, sin\u00f3 per a comprendre com funciona el negoci, valorar l’esfor\u00e7 dels qui treballen en ell, sentir-se progressivament vinculats al projecte familiar i poder decidir, amb major coneixement, si algun dia desitgen incorporar-se professionalment.<\/p>\n\n\n\n
En la formaci\u00f3 com a futurs propietaris responsables les estades d’estiu no han d’improvisar-se. Conv\u00e9 planificar una ruta d’aprenentatge, definint els objectius de cada estiu i els departaments o funcions pels quals anir\u00e0 passant el jove. Quan acompanyo a fam\u00edlies empres\u00e0ries solc recomanar que aquest itinerari formi part del pla de desenvolupament de la seg\u00fcent generaci\u00f3 i sigui revisat peri\u00f2dicament. El pitjor plantejament consisteix a utilitzar-lo com un comod\u00ed per a cobrir necessitats puntuals, sense objectius ni seguiment. En aquest cas deixa de ser una experi\u00e8ncia formativa per a convertir-se simplement en m\u00e0 d’obra familiar.<\/p>\n\n\n\n
En definitiva, el treball d’estiu pot ser molt m\u00e9s que una manera d’ocupar les vacances o de guanyar uns diners extres. Ben planificat, constitueix una excel\u00b7lent eina per a formar persones i futurs propietaris responsables. Com tantes altres q\u00fcestions relacionades amb la continu\u00eftat de l’empresa familiar, mereix ser pensada amb anticipaci\u00f3 i formar part de les responsabilitats del consell de fam\u00edlia.<\/p>\n\n\n\n
Recordo una fam\u00edlia empres\u00e0ria en la qual els pares debatien on havia de treballar el fill, quan la veritable conversa era altra: quin tipus de propietari volien formar. Canviar la pregunta va canviar completament la decisi\u00f3. Perqu\u00e8 la continu\u00eftat d’una empresa familiar no comen\u00e7a el dia en qu\u00e8 es nomena el nou director general. Comen\u00e7a molts anys abans, amb petites decisions educatives que semblen intranscendents i que, no obstant aix\u00f2, acaben modelant la cultura de la fam\u00edlia propiet\u00e0ria.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"